Mirador de la Torre d'en Reig

Vista panoràmica des del mirador de la Torre d’en Reig. Foto: Joel Busquets

Al capdamunt de l’escala –no original–, s’arriba al terrat de la Torre, utilitzat com a punt de vigilància del camp d’aviació del poble de Cabanes en el context de la Guerra Civil i primera postguerra. Al nivell de les golfes, cal acabar de pujar per un últim tram de cargol diferent, molt més estret, que és l’únic vestigi de l’autèntica columna vertebral que arribava fins a la planta baixa.

Entorn l'obra de Ramon Reig
Figueres: Ajuntament de Figueres, 2003

Josep Reig va morir prematurament el 1917, i la Torre va ser heretada pel seu nebot, el jove pintor Ramon Reig. La seva mare i el notari Salvador Dalí, pare del geni empordanès, eren bons amics, i els dos joves pintors aprofitaven les visites de cap de setmana a la Torre per deixar volar la imaginació i el seu talent artístic.


L’amistat entre les famílies Reig i Dalí uneix des de la infància els dos futurs pintors i llurs respectives germanes. Sovint anaven a Vilabertran, on l’oncle de Reig tenia la casa. Des de dalt de la Torre, la vista de l’Empordà resultava clara i panoràmica. La visió pulcra, després de tramuntana, fa que aquest paisatge no guardi cap secret, exaltant de verisme fins als confins de la mateixa retina. Aquesta imatge que pictòricament podríem qualificar d’hiperrealista, expressada en tot el camp de visió, serà clau en l’evolució pictòrica de Reig i determinant en la seva obra. Aquesta mateixa factura versemblant serà també la de Dalí.

El triangle arquitectònic d'un enginyer
núm. 255 (juliol-agost)
Girona: Diputació de Girona, 2009

A banda de la bellesa modernista de l’edifici, en aquest espai destaca el jardí i l’entrada principal, que acull el visitant:


Al llindar de la porta, podem copsar la bellesa del jardí, que inicialment comptava amb espècies d’arbres d’arreu del món que delataven la deformació professional del propietari. D’altra banda, arquitectònicament, la disposició de l’espai evoca l’expressió d’una abraçada de benvinguda al visitant, gràcies a la fesomia dels accessos: el pati consta de dos passeigs que s’obren cap als laterals del jardí en pendent descendent, i es retroben a un espai central ja a peu pla, on hi ha també accés directe a les dependències de la planta inferior. Les baranes, amb pilars de maó decorats amb rajola de motius florals i entrellaçats amb pedra calcària de Llers, formen un complement curiós al conjunt.