Sant Joan les Fonts


Monestir de Sant Joan les Fonts. Foto: Jordi Miquel

 

El nostre recorregut pel nucli de Sant Joan les Fonts comença al pont medieval, situat just davant l’església parroquial, també coneguda amb el nom d’església nova. 

Clareta
Olot: Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot , 2017

L’arc central del pont vell és lleugerament ogival, d’acord amb l’apogeu de l’estil gòtic del segle XVI, i des d’aquí podem observar la panoràmica que ofereix la població.


Contempla un verdader pessebre: una bellugadissa de cases i xemeneies de fàbriques vistes quasi a vol d’ocell que emplenen les raconades del Fluvià entremig de cascades naturals, salts d’aigua trencats artificialment que ragen de tots costats; [...] El poble de Sant Joan les Fonts presenta la forma d’una serp immensa que es desenrotlla en corbes i raconades que voregen el Fluvià en l’espai de cinc quilòmetres. A cada colzada encisa un efecte nou, un cop de vista admirable, un panorama que no pot abastar la mirada. […] Les cingleres del Fluvià són formades de prismes basàltics de formes estranyes; el mateix llit del riu, ample, fondo, feréstec, l’accidentació i forma especial del terreno, li donen el caràcter de riu fantàstic. Les gorgues verdoses, els ponts i palanques, sense comptar la ufania de la vegetació que s’arrela a les cingleres, els caminots i racons, escales i reblincoies sobtades, els accessoris innumerables i variats que no es comprenen a primera vista, fan d’aquell tros de món un fragment característic.

Monografia històrica de la fabricació del paper a la comarca d'Olot
01 de de juny de 1905

El paisatge de Sant Joan les Fonts està marcat per l’arquitectura industrial que aprofitava l’energia hidràulica del Fluvià. Una de les fàbriques de paper més importants de la zona era la del Molí Fondo. A l’interior de l’edifici, un bon exemple de patrimoni industrial de la Garrotxa, es pot visitar una exposició sobre la història de la fàbrica. El següent text fa referència als orígens d’aquesta indústria:


Sant Joan les Fonts descobreix en les pintoresques riberes del Fluvià aquell gran nombre d'edificis dedicats a diferents indústries, importants fàbriques que, com palaus aixecats al Treball, s'emmirallen en les aigües del Fluvià, d'aquell mateix riu que si com infant joguiner saltava en rabeigs i cascades allà en las vessants del Puigsacalm o corria lliurement per la planúria del Mallol i Les Preses coberta de verdor, tot just lliure aquí de l’esclavatge de les represes d'Olot, davalla ben prompte presoner altra volta, encaixonat dintre els recs, movent una darrera l'altra feixugues turbines. […] Si bé hi ha hagut algunes discussions respecte quin fou el primer molí paperer de la ribera del Fluvià i encara que alguns asseguren fou el Molí Fondo, és no obstant creença general que el primer molí paperer de Sant Joan va ésser el conegut per Molí Vell, situat en el mateix punt que avui ocupa la fàbrica de filats de cotó dels Fills d’Ignasi Plana. A aquest molí anaren succeint fins a mitjans del segle passat alguns altres com el Molí fondo, can Taloy, can Masell, can Xiquós i altres.

Sant Joan les Fonts en su fiesta mayor
1247
03 de d'agost de 1963

 

Tanmateix, Sant Joan les Fonts també ofereix als visitants atractius naturals que tenen el riu com a teló de fons.


El lugar en que se halla enclavado Sant Joan, junto al curso del Fluviá, es también excelente materia prima para el fomento de un turismo que cada año se ofrece en mayor cuantía. Su bello paisaje, con sus ubérrimos prados, sus frondosos bosques, sus inagotables fuentes, proporciona al visitante completa paz y sosiego para el cuerpo y para el espíritu.

La parroquia y el priorato de San Juan las Fonts
579
06 de d'octubre de 1928

Si continuem el curs del riu, trobarem el monestir romànic de Sant Joan les Fonts, situat al costat d’un meandre del Fluvià.


Venerable bajo todos conceptos se nos presenta el hermoso templo parroquial de San Juan las Fonts, asentado a la vera del río Fluviá, cuyas aguas rumorosas se deslizan a sus pies en armoniosa canturia, saltando juguetonas entre peñalares basálticos. Adquiere mayor majestad, más imponente grandeza y un sutil aroma de tradición en esas mañanas grises del otoño en que parecen surgir sus muros musgosos de entre las nieblas que, al evaporarse las aguas del río histórico, ascienden en amplios girones por breñas y carrascales hacia al llano, de éste a los montes vecinos y de allí al cielo.