"Lo Tamboriner del Fluvià"
Metge de professió, escriptor olotí emmarcat en el moviment de la Renaixença i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Neix a Olot el 1805 i mor el 1871 a Barcelona, ciutat a la qual s'havia traslladat el 1858. Cursa estudis de Filosofia a Girona i de Medicina a Cervera, València i Barcelona, on es llicencia el 1831. Malgrat la seva tasca com a metge -exerceix la professió a Mataró i durant 23 anys a Olot- i presenta alguns treballs sobre "La Pedra Escorçonera" (1858) dirigits a curar la ràbia i no gaire ben acollits per les Reials Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Madrid, Barcelona i París, la figura de Pau Estorch i Siqués ha reeixit especialment en l'àmbit literari.
Estorch es pot considerar seguidor dels iniciadors del moviment de la Renaixença, especialment de Rubió i Ors. No és en va que, a imitació d'aquest, signi la seva obra poètica i part de la teatral amb el pseudònim "Lo tamboriner del Fluvià", escrigui en català la poesia i el teatre posteriors als anys '50 del segle XIX i publiqui obres de caire didàctic com "Elements de poética catalana y diccionari de sa rima" (1852), "Gramática de la Lengua Catalana" (1857) i "Beceroles catalanes i castellanes" (1858).
Pel que fa al teatre, gènere amb el qual s'estrena com a escriptor, fa tant drama com comèdia, empra primer el castellà i posteriorment el català, alterna vers amb prosa, fa producció pròpia però també tradueix, sobretot del francès. Són obres seves: "Belisario. Drama sentimental, en cuatro actos y en verso" (1839), "El Hombre cachaza. Comedia satírica en tres actos y en verso" (1841), "La Tuyetas de Mallol. Plantofada poética ensaig cómico-satírich en dos actes" (1865), "Amor de pare. Drama en tres actes y en vers" escrita en col·laboració amb T. de A. Gallisá, "Una Juguesca. Pessa en un acte", ambdues de 1866 i "Marta. Drama original en tres actes y en vers" també en col·laboració amb T. de A. Gallisá" (1868). En referència a les traduccions, comptem, entre altres, amb "Lady Wilton o el hijo de un proscripto", "La sociedad de los blancos" i "Lorencina". Quant a la poesia, destaquen els quatre volums de poesies festives i de caire humorístic intitulats "Repics" que es publiquen entre 1848 el primer i 1856 el quart, així com el "Nou repiconet del Tamboriner del Fluvià" (1859). L'any 1859 va col·laborar a "La Aurora Olotense".
El 1915, l'ajuntament d¿Olot el nomena, pòstumament, fill il·lustre de la ciutat i el 1971, per commemorar el centenari de la seva mort, la ciutat natal també li fa un homenatge i organitza l¿exposició "Pau Estorch i Siqués i la seva època".
[Anna Guix]
Referències bibliogràfiques:
ARMENGOL I PRAT, Lluís. "Pau Estorc y Siqués", dins Revista de Girona, núm. 56, any 1971.
ARMENGOL I PRAT, Lluís. "Crónicas de Olot", dins Revista de Girona, núm. 57, any 1971.
DANÉS I TORRAS, Joaquim. Història d'Olot, vol. XXIX. Olot: Ajuntament d'Olot, 2001.
MUT I REMOLÀ, Enric. "Pau Estorch i Siqués, un metge olotí del segle XIX", dins Revista de Girona, núm. 102, any 1983.
Nou diccionari 62 de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62, 2000
Biografia extreta de l'atlesliterari.cat
Imatge: Pau Estorch i Siqués, retrat de Lyell Collection a Geological Society, Londra.