Si en un dels fragments anteriors referits a Cadaqués, Maria Àngels Anglada narrava l’arribada a la població per via marítima, en el següent text ens parla de la carrera que va de Cadaqués a Roses:

No havia pas trobat el camí tan dolent com deien; s’estimava més les giragonses que la mula coneixia roc a roc, fossin entre vinyes, jardins d’oliveres o erms, però damunt la terra ferma, que no pas qualsevol dels volubles camins del mar.

La fortificació coneguda popularment amb el nom de Ciutadella és un dels monuments més emblemàtics de Roses. Maria Àngels Anglada tornà a posar en relació el patrimoni cultural empordanès amb la història de la cultura mediterrània. Deixant enrere altra vegada el mar, sense que sigui un comiat definitiu, continuarem l'itinerari literari angladià fins a Palau-saverdera, municipi situat justament a la cara sud de la serralada de Rodes. 

Perquè no és només unes muralles i unes restes de ciutadella dels temps dels primers reis de la casa d’Àustria, sinó que en el clos que les envolta hi ha també vestigis molt més antics: una església romànica i les llunyanes petges d’una ciutat romana del Baix Imperi. L’església correspon a un antiquíssim monestir del segle X, benedictí, que dugué una vida molt pròspera gràcies als seus drets sobre la pesca en totes aquestes ribes. Roses, Rhode: per una vegada, el nom fa la cosa, perquè, sobretot abans que una nova muralla d’edificis massa alts n’alterés la bellesa, la badia de Roses era una de les més fines de la Mediterrània. Bella com les monedes que encunyaven els grecs que la van fundar, fa dos mil set-cents anys, i que ens mostren una rosa de quatre pètals.