Als peus de l'Albera

Vista des de la serra de l'Albera. Foto: Jordi Miri

Una de les particularitats de la serra de l’Albera, que va del coll del Pertús fins al mar, és que permet observar la transició de les espècies pròpies del Pirineu fins arribar a les típicament mediterrànies. 

Entorn de l’Albera i d’una excursió extraordinària
Girona: Diputació de Girona, 2013

La gran riquesa paisatgística d’aquest indret també fou observada per Maria Àngels Anglada:


Hi ha més de trenta espècies d’arbres, a l’Albera, entre els quals la fageda més propera al Mediterrani de tot Europa; els ocells com l’àliga daurada i l’astor; mamífers com la geneta, el teixó l’esquirol i el gorjablanc; una vintena de monuments romànics i vint-i-quatre de megalítics, sobretot els famosos dòlmens d’Espolla, alguns amenaçats pel futur camp de tir. També cal remarcar que l’Estat francès ha protegit la zona que li correspon, és a dir, la reserva de la Massana, a la vessant nord; cal que la Generalitat de Catalunya, doncs, es mostri tant o més interessada a defensar aquelles bellíssimes muntanyes, amb els seus boscos, arbres de ribera, petits estanys i esglesioles romàniques i vestigis de la prehistòria. Crec que es pot aconseguir.

01 de de gener de 0001

Així doncs, l'obra literària de Maria Àngels Anglada dóna compte de les particularitats de l'Albera i del seu valor patrimonial. Des de l'entrada de Cantallops, continuarem el nostre itinerari, a través del qual descobrirem algunes altres de les característiques d'aquesta serralada.