Castell de Requesens

Castell de Requesens. Foto: Jordi Miri

Si Anglada recomana fer aquest passeig durant els mesos de maig i junt és per una bona raó: «Si hi aneu de primavera tendra encara podreu veure, potser, collverds als estanys de vora el mas Baleta, els petits i curiosos estanys més elevats de l'Empordà». Però des del mateix parc megalític també podem observar, en la llunyania, l'imponent Castell de Requesens. Ens hi aproximarem seguint la mateixa carretera sense asfaltar.

El Castell de Requesens, situat a set quilòmetres de l’antic poble de Requesens, que ara forma part del terme municipal de La Jonquera, testimonia les disputes medievals entre els comtes del Rosselló i els vescomtes de Peralada. El castell està situat en una posició estratègica perquè es troba en un turó des del qual es pot observar tota la vall del puig Neulós, una de les vies de comunicació històriques entre la plana del Rosselló i la de l’Empordà. 

En el poema de Maria Àngels Anglada s’hi pot intuir també el record de les històries que ens formen com a poble i com a persones, encara que es tracti d’històries més personals.


“Tardor a Requesens”

Les muntanyes clapades de fràgils ors, de porpres
sumptuoses. Clares veus dels infants
–la Laura, l’Adrià– damunt del clavicèmbal
de l’aigua transparent entre els esqueis i l’ombra
de fecunds castanyers.
Ja ho sé que és una treva,
que els dits llargs de l’hivern tornaran cendra grisa
les fulles dels aurons que trepitja el senglar.
Però ara cacem l’instant, quan el sol del migdia
encén el brancam d’or, i escalfa les petites
mans que es clouen felices damunt castanyes tendres
i esguards adults que es clouen sobre el tendre record.