Selva de Mar i Sant Pere de Rodes

Monestir de Sant Pere de Rodes. Foto: Jordi Miri

Propostes empordaneses
Girona: Diputació de Girona, 2013

Seguint la ploma de Tomàs Garcés, de la qual Anglada destacà «la seva detallada, precisa atenció literària al bell paisatge», la nostra autora recomanava arribar a Sant Pere de Rodes a peu, pel camí que hi condueix des de Selva de Mar. Ella mateixa ens mostra l’itinerari:


Us recomano un guia excepcional i un poble d’entorn bellíssim: Tomàs Garcés i Selva de Mar. Podeu llegir la prosa d’aquest poeta a la seva Prosa completa. A la primera part, «Quadern de la Selva», hi trobo una visió del camí que vaig fer ahir, només que l’escriptor ens parla del mes de gener: descriu el camí que comença la pujada cap a Sant Pere de Rodes, fins al cementiri, molt a prop del poblet.

Postal de setembre
Girona: Diputació de Girona, 2013

Des del conjunt monàstic de Sant Pere de Rodes podem gaudir d’unes vistes al Cap de Creus excepcionals:


A l’Alt Empordà sovint passa que els dies més bells s’escauen quan s’anuncia i ve la tardor. Una aparença de mal temps i de fresca, a les darreries d’agost o bé a començament de setembre, s’endú, en direcció oposada a la de la tramuntana, els últims turistes, que se’n van a corrua feta. Aleshores, per a la gent del país, el temps s’endolceix altra vegada, la llum s’irisa i s’omple de matisos. Hom pot tornar a la platja, i pot triar el lloc que més li abelleixi, o pujar a algun dels santuaris que celebren la seva festa el dia de les «Marededéus trobades».