Cadaqués

Vista panoràmica de Cadaqués. Foto: Jordi Miri

Cadaqués és un dels escenaris que formen part de la novel·la de Maria Àngels Anglada Quadern d’Aram, a través del qual l’autora va connectar els dos extrems del Mediterrani:


Hem estat, justament, no fa gaire, per assumptes de la venda de corall, en un poble que no coneixia i que sembla ben bé una illa, de fet gairebé només s’hi arriba bé per mar, i és ple d’oliverars molt ben cuidats. Les cases no són tan boniques, potser, com les de Simi, però em penso que Alèxia no s’hi enyoraria gens: li semblaria que és al seu país. El nom d’aquest poble de mariners i pescadors és Cadaqués.

Flors per a Isabel
Barcelona: Destino, 1981

La connexió de Cadaqués amb el mar Mediterrani també apareix a No em dic Laura:


Quines festes no havien celebrat, tots junts, a Cadaqués! L’any passat mateix hi havien anat tots, fins i tot la menuda Isabel; hi havien arribat per mar, llevat de la mestressa, Caterina de Casals, que es marejava massa i a qui feien basarda els esculls de la riba de Cadaqués.

Notícies dels aiguamolls de l’Empordà
Girona: Diputació de Girona, 2013

Ja hem vist que la fascinació d’Anglada pel paisatge empordanès la va portar a defensar el territori tant des de la seva vessant més literària com la més prosaica o quotidiana.


Aquest indret on les roques i l’aigua ha cisellat un paisatge únic, amb una flora peculiar, és adient per a un turisme «suau», respectuós, amb passejades, senderisme, punts d’observació d’ocells rars i recuperació d’espècies.

Notes de tardor
Girona: Diputació de Girona, 2013


Una bona notícia tardoral és que hom s’acosta, sembla que d’una manera definitiva, a aconseguir el Parc Natural del Cap de Creus. Aquesta curiosíssima península, a la qual s’acaba de dedicar un llibre ple d’encisadors i incomprensibles noms llatins de molses, líquens, algues i rocam, i més comprensibles d’ocells i d’amfibis, mereix realment salvar-se de l’especulació i de l’espoliació de visitants poc escrupolosos.