Els Fossos i El Pa Volador

Si des del centre de la vila prenem la direcció de Vilatenim, podem passar per davant dels Fossos seguint el carrer del mateix nom. Els Fossos és com es coneix a Figueres el col·legi hispano-francès que el 1904 van obrir-hi els Germans de les Escoles Cristianes de la Salla, arribats de França. 

Fages va cursar-hi l’ensenyament primari i va tenir com a condeixeble Joan Sutrà, restaurador de retaules romànics com ara el de la Mare de Déu de la Llet de Canapost.


Jo anava als hermanos de la Doctrina Cristiana, on, a desgrat de l’opulència de l’edifici (una fàbrica nova, de rajola vermella), tot plegat em feia l’efecte –llevat de la color dels pitets que, de blaus, s’havien tornat blancs– que les coses anaven, si fa no fa, com als Gabrielistes. No sabria recordar el nom de cap professor, ni d’aquell que era expert a clavar una mena de crusques dolorosíssimes amb els dits polze i índex, i tampoc –llevat d’en Joan Sutrà, que era més grandet, i d’en Salvador Dalí, que em seguia un curs endarrere– no recordo gaire el nom dels companys. La meva única delícia era, algun que altre matí de sol, anar-me’n a passeig fins a l’abadia de Vilabertran amb la companyia d’en Sadurní, el criat, encomanat d’acompanyar-me i de venir-me a cercar.

Seguint el carrer dels Fossos, travessem la via pel pas a nivell del carrer de Vilamaniscle i, un parell de quilòmetres enllà, seguint aquesta mateixa via –ara amb el nom de passeig de Vilatenim–, arribem a aquest poble, avui un barri més de Figueres. La pairalia més noble de Vilatenim era can Pagès, situada a l’actual carrer de la Duana, bressol del poeta romàntic Anicet de Pagès, admirat per Fages. Avui can Pagès ha estat transformat en restaurant, El Pa Volador. La decoració i els perifèrics afegits –una colossal apoteosi kitsch– volen ser un homenatge al pintor dels rellotges tous i dels pans de tres crostons.


Anicet Pagès i de Puig, el lord Byron català, en lloc d’haver anar a raure a la fossa comuna d’un cementiri sagramental madrileny, reposaria en un honorable mausoleu de marbres verds i blaus, com la civada tendra i el cel esbandit, prop de la seva casa pairal de Vilatenim, com es mereix la primera glòria poètica de les terres empordaneses...