A la dreta, després de passar una font sense aigua, hi havia el pati d’una masia molt gran voltat de geranis vermell i rosa morts de set i mig desflorits. Sota d’una parra, a la vora d’un galliner sense gallines, hi havia un gat mort. El sol queia de ple a la fatxada adornada amb un rellotge de sol de rajoles grogues i blaves amb dibuixos de branques i fulles. Era just migdia.

L’Espai Rodoreda es troba en l’antic Hostal Les Gavarres, una antiga masia molt gran, on Rodoreda va sojornar uns dies amb la seva amiga Carme Manrubia, mentre aquesta es feia construir un xalet que després veurem, El Senyal Vell. Rodoreda menjava molt sovint al restaurant, sola, amb Carme Manrubia i també amb els amics que la visitaven. La caseta adossada era la dels masovers i tenia un galliner. Els textos de Rodoreda reflecteixen un Romanyà de fa trenta anys, que es pot comparar amb el de les fotografies antigues del lloc.

El camí desembocava en una plaça que només tenia tres cases, enganxades les unes amb les altres, amb teules renegrides, amb els portals esbatanats com si la gent fos als camps. […] Lluny es veien muntanyes i muntanyes; tota una escala de grisos i de blaus. La pau de la terra respirava al meu voltant. De tant mirar ja no veia res. De tant escoltar, ja no sentia res. Tot, muntanyes, cases, camí, abeurador, es fonia amb mi. No volia pensar en la sang: em fonia amb tot. Al fons de la plaça el camí continuava. Mitja serp va barrar-me el pas: el tros de la cua. Alguna roda la devia haver partida i el tros amb el cap es devia haver entaforat bosc endins.