És molt probable que Besalú sigui la vila que, amb diferència, més lletra impresa ha generat durant els segles XIX i XX. Es tracta, tanmateix, d'una literatura erudita, de caràcter històric i arqueològic, que s'ha imposat clarament a la ficció. La important sèrie de volums que Xavier Montsalvatge i Fosas va dedicar al comtat de Besalú, llibres com "Besalú, terra aspra i bella", de Ramon Grabolosa i Puigredon, a mig camí entre l'assaig i la crònica, amarats de lirisme, ho demostren.

Besalú ha estat recreada literàriament sobretot pels viatgers i els excursionistes, siguin quins siguin el caràcter i els objectius de les respectives expedicions. Situada a la frontera entre la Garrotxa i l'Empordà, en una cruïlla de camins, és una ciutat de pas que, això no obstant, aconsegueix aturar qualsevol caminant.

Comencem, doncs, a conèixer aquest patrimoni literari de la mà d’Anicet Villar que als anys ’30 va descriure alguns punts significatius de la Vila.

(...) tota ella sembla escampar flaires d’antigor. Traieu-li les cases de vora la carretera i trobareu que els seus carrers estrets i tortuosos, la seva plaça porxada, els finestrals romànics d’algunes cases, les esglésies, el barri jueu, tot us dóna la impressió d’una romanalla medieval. Fins un tros de passeig de pèssim gust, que un ajuntament modern va voler construir, ha estat assimilat per aqueix record transformat en una mena d’ens vivent que espiritualitza totes les coses d’aquesta vida. El veureu que jau amb un repòs de cosa erta, tot gris, envellit, com si s’hagués encomanat la pàtina dels segles que l’envolta.

Josep Pla, un dels escriptors que més bé descriu el nostre territori, va aturar-se a Besalú per deixar-nos aquest retrat del pont.

Així, apareix el pont -un pont molt camallarg-, antiquíssim, del XII, que fa un gran efecte. Damunt del pont apareix el poble, posat damunt d’un pujol, entre el Fluvià d'un cantó i un seu afluent -el Capellades- que fa l'esvoranc a llevant i converteix el pujol en un lloc que degué ser estratègic.