Memòria de la ruïna

[S]i nos estremecemos de terror ante las ruinas de la villa, ¿cómo podremos dejar de estremecernos de cólera ante los restos del monasterio, sobretodo si por ellos llega a recomponerlo la fantasía, y a penetrar la razón el sentido profundo que en él encerraron los sentimientos religiosos?

L'arc de triomf català del cristianisme

Atura el pas, tu que d'aquesta porta
l'espai indiferent a salvar avances;
fes-te endarrere, descobreix-te, mira:
del Fiat fins a tu la raça humana
te surt a rebre, fent retrets que et diuen
qui ets, d'on véns i quina fi se't guarda.
Des dels coros angèlics que ab sos himnes
dels elets del Senyor la glòria canten,
fins aon lo fre de l'eternal condemna
del rebel esperit encén la ràbia,
la bondat summa per la mà del geni
premis i càstigs volgué un jorn mostrar-se,
perquè al passar d'aquest portal la llinda
pogués arribar l'home al peu de l'ara,
portant al llavi les divines notes
d'aquest càntic de pedra sublimada. [...]
Ah, no! No és solament aquesta mola
una fulla per l'art arrebatada
a l'arbre de la glòria: és l'harmonia
d'un càntic celestial que despertava
un dia al geni, que volgué en la pedra
deixar-ne l'eco a les vinentes races.
No és solament de la futura impremta
lo llibre primitiu, on consignava
lo poble antic ses tradicions volgudes,
sa fe sencera i patriarcals usances;
sinó l'arc triomfal que al cristianisme
volgué eregir la catalana pàtria,
per perpetuar sa redempció gloriosa
ab rius de sang en cent combats guanyada,
quan dava Sants al Cel, furs a les viles,
reis als pobles veïns, i a Roma papes.

Ripoll dins el Canigó

«—Mirau-la aquí» —los diu; i la portada
contempen per son geni dibuixada,
la història de la santa religió
en pedra estricte per la mà de Roma;
una crossa de bisbe n'és la ploma,
n'és lo paper un flanc de Canigó.

Set cants misteriosos té el poema,
set florons que durà en sa diadema
Santa Maria de RIpoll al front;
set cels de pura i divinal bellesa,
la Bíblia al cor de Catalunya impresa,
present, passat i esdevenir del món. [...]

Té son arc de triomf lo cristianisme;
al rompre el jou feixuc del mahometisme,
Catalunya l'aixeca a Jesucrist.
Qui passarà per sota aquesta arcada
bé podrà dir que, en síntesis sagrada,
lo món, lo temps i eternitat ha vist.