Ronda Fluvià i Pont de Santa Magdalena

Passejant vora el curs del Fluvià per la part més cèntrica d’Olot podem fer-nos càrrec de l’evolució històrica de la relació entre el riu i la ciutat. En primer lloc, convé fer referència a l’antic escorxador, situat al carrer Fontanella cantonada amb la Ronda Fluvià. 

Al Fluvià
1455
26 de d'agost de 1967

En primer lloc, convé fer referència a l’antic escorxador, situat al carrer Fontanella cantonada amb la Ronda Fluvià. Ara l’espai s’ha convertit en un pàrquing municipal. Per recordar l’escorxador llegirem el següent poema, signat amb el pseudònim Pica Fort i datat el 19 de març 1908, que descriu d’una manera ben explícita l’embrutiment de les aigües que comportava aquest tipus d’indústria.


Quin fàstic fas ¡oh riu! tan ple de pestilència
com rebull en ton sí, dipòsit infecal,
que sols a ton costat ja la fetor empesta
com si portessis dintre podrits molts animals!

¡Quin fàstic fa de veure’t voler donà aigua clara
i que només en dongui’s tot el suc embassat
que escorren els femers, els llacs bruts i les basses,
totes les clavegueres, aigüeres, reservats!

I pena fa el pensar que vas ésser un dia,
amb ta corrent puríssima, d’un geni inspirador,
qui tot cantant al poble tes ribes recorria
i en feu de tu corrandes al so del flabiol.

Jo et detesto avui, que ja no vals la pena,
ni és digne d’estampar-se enlloc ara el teu nom
«ara ets sols assassí de quatre pobres peixos
i un bon distribuïdor de pacients als doctors».

La recuperació del riu per a la ciutat
101
2017

Per sort, amb els anys s’ha pres consciència de la importància del riu i s’han aplicat diverses mesures per afavorir el seu bon estat de conservació. Com veurem, s’han anat recuperant diversos espais urbans al voltant del riu.


A tantes ciutats europees el riu forma part central de la fisonomia de la ciutat, que feien inexplicable que no tingués un paper més central a Olot. Prolongar la ronda del Fluvià en passeig i donar aire a l’eix viari de l’avinguda de l’Onze de Setembre, i recuperar el pont de Santa Magdalena i el vell camí de Batet i Santa Pau, ens semblaven objectius fonamentals.

Rosa Vilanova, al seu llibre La perfecció de la molla, va dedicar alguns poemes als ponts que travessen el Fluvià al seu pas per la ciutat d’Olot. Aquest és el “Pont de Santa Magdalena”:


Hi ha el reflex del pont
en l’aigua que la resclosa atura:
carreus rojos desterrats del desert del món.

En vostra Festivitat, Verge del Tura
07 de d'abril de 1956

A tocar del pont hi ha la capella de Santa Magdalena i, creuant la mateixa plaça, arribaríem al santuari de Santa Maria del Tura, situat al nucli històric d’Olot. En els següents versos de Concepció Carreras podem observar com l’autora relaciona els elements religiosos amb el Fluvià:


D’aquest Olot que amb veres arts i manyes
us brinda una corona de muntanyes
vestides de velluts amb tornassol,
i en tant que el pla s’esponja amb fonts d’escata,
el Fluvià, us lloa amb veus de plata
entre calius de fencs i albats fajols.

Aigat d'Olot
Olot: Llibres de Batet / Ràdio Olot, 2001

Al costat de la capella de Santa Magdalena hi havia el rentador, en un espai que s’ha recuperat recentment. Aquí recordarem el desbordament del Fluvià de l’any 1940, conegut com «l’aigat d’Olot», al qual ja hem fet referència. Les fortes pluges van impactar de forma visible el paisatge i la població de la ciutat. En el següent fragment de la cançó “Aigat d’Olot”, es descriuen les conseqüències del fenomen.


L’any mil nou-cents quaranta
a Olot hi va haver un aigat,
que el Fluvià s’hi passejava
pels carrers de la ciutat.

Va aixorrancar les muntanyes,
se n’emportà els cultius,
amb els ponts, carrers i cases,
tot el que era a prop del riu.

Se n’emportà edificis
i persones aigua avall,
moltes fàbriques deixaren
a la gent sense treball.