Amb motiu d’un canvi d’orientació en els estudis a impartir, el Col·legi dels Jesuïtes de Sarrià traslladà l’ensenyament del batxillerat al col·legi del carrer de Casp, 25. El trasllat de seu li comportà un sever disgust i el canvi del domicili de Sarrià per l’Eixample barceloní.
Al col·legi del carrer de Casp no s’hi va trobar mai bé, l’ambient era impersonal i topà amb l’hostilitat d’alguns professors.
No cal dir que l’èxode ens arrossegà també, del carrer de Pomaret passàrem a un lloc adient perquè pogués anar a peu al col·legi de Casp, convertit en el darrer refugi de l’esperit de Loiola. [...] Al col·legi de baix no vàreig trobar-m’hi bé. L’acumulació havia tornat a les classes massa nombroses; els professors ens coneixien però no ens estimaven. A Sarrià l’internat donava un escalf mig maternal, del qual gaudíem fins i tot els externs. Va sorgir el meu primer enemic, el padre Isla [...]. Altres professors, igualment, se’m mostraven més aviat hostils.
El paisatge urbà del carrer de Casp no era nou per a Fages de Climent ja que en la infantesa solia visitar cada any el seu padrí, «el tío Amado», i conservava aquells primers records de la ciutat.
Venia cada any a passar una quinzena al carrer de Casp, en un temps que era obligada una visita a les feres, una altra al Parc Güell i, indefectiblement, a Vallvidrera.