El cèlebre Guillem de Berguedà ens duu al cor dels dominis emporitans, durant un període convuls. Donant veu a l’oposició contra la política reial d’estendre la Pau i la Treva de Déu (i, per tant, el domini efectiu del rei sobre els seus vassalls) al conjunt d’antics comtats catalans, Guillem atia els barons a alçar-se, mitjançant el sirventès «Be·m volria q’om saupes dir». Després d’evocar els crits de les mainades d’aquells amb qui compta al camp de batalla, la darrera estrofa malda per decantar el comte Ponç Hug II cap al bàndol rebel, fent palesa així la importància del casal i l’abast de la circulació de la lírica en aquestes terres. Amb l’al·lusió a les seves tres possessions principals de Rocamaura, Quermançó i Castelló vol advertir el comte que no confiï que el rei correspondrà a la seva fidelitat.
La descripció que fa Guillem dels murs i valls que Ponç Hug havia alçat en un punt elevat de la capital complementa les referències històriques i les troballes arqueològiques d’un castell envoltat de murs i d’un fossat al sector nord-est del puig Mercadal des de finals del segle xi fins a inicis del xiv. La seva importància, fins i tot simbòlica, és palesa en el pacte de 1128 entre l’avi del comte emporità, Ponç Hug I, i Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, que obligava el primer a enderrocar una nova fortalesa erigida a Castelló i a reomplir els valls oberts. Avui, del castell al Mercadal no en queda cap rastre i per això el punt castelloní de la nostra ruta se situa a la Cúria comtal i la Presó medieval, a l’actual plaça Jaume I, un doble edifici construït a partir de 1336 amb les restes arquitectòniques del castell del puig Mercadal i que era el símbol del poder jurídic del comte d’Empúries.
E voil q’om crid a l’envazir
Poigverd, e no·ls amen forqan,
e de Sainta Fe crid frar Mir,
e nostre vescomz Castelbon,
e Pinos Raimon Gauseran;
et auzir a l’esperonar
Peiramola e Ponz cridar.
Ja·N Ponz Ugz no·s lais adurmir,
qe segurs es q’om li deman
Rochamaura, qe fai bastir,
e la forza de Carmenzon;
e·ls murs q’a faitz a massa gran
lo reis los fara desrochar,
e·ls vals de Castellon razar.
[I vull que en escometre, hom cridi “Puigverd!”, i que hom no els condueixi entreforcant-se, i que des de Santa Fe cridi fra Mir; i el nostre vescomte “Castellbò!”, i “Pinós!” Ramon Galceran, i, en esperonar, sentir cridar “Peramola” i “Ponts”. / I que En Ponç Hug no es posi a dormir, car és segur que hom li reclamarà Rocamora, que fa bastir, i la fortalesa de Quermançó; i el rei farà derrocar els murs que ha fet a balquena i omplir les valls de Castelló.]