Ramon Vidal no és l’únic testimoni de les xarxes nobiliàries per les quals circula la poesia trobadoresca a l’Empordà. Cap a 1280, Cerverí de Girona esmenta en una pastorel·la les dames “de la contrada” («valens donas d’aquest repayre»), preocupades per la pervivència de la seva poesia: entre d’altres, les senyores de Cabrenys, Quermançó i Marçà, Rocabertí i Requesens i, ja al sud del Montgrí, Torrent, Begur i Cruïlles, així com Pals. De manera més detallada, a la Recepta de xarob, després d’una trobada inicial amb Cortesia, plorosa per la malaltia de la seva germana Amor, el trobador li indica una ruta empordanesa per recollir els ingredients d’una medicina que guarirà la malalta: amb el punt de partida entre Palau (probablement Palau-Sator) i Torroella de Montgrí, ha de recollir les qualitats corteses de quatre vescomtesses, les de Cardona, Bas, Rocabertí i Cabrera, a les quals afegeix tres dames de menor rang, Orpai, Guillemona de Palau i Blanqueta de Creixell. Totes són membres de llinatges vinculats a aquest territori, entrelligades per llaços de parentesc proper. Tot plegat, doncs, constitueix un panegíric d’alguns casals empordanesos, representats per les dames, i encapçalats pels Cardona (recordem que la vescomtessa era Sibil·la d’Empúries). Una xarxa de connexions polítiques i familiars ha quedat així convertida, un cop més, en cercle de cortesia, fins al punt que els llinatges implicats queden representats com a salvadors de la cortesia, tot evitant la mort segura d’Amor.

De Palau a Torosela
anav’un jorn cavalcan,
d’una danceta novela
que volia far pessan,
e, can lo sonet notava,
trobey dona bon’e bela
que pres un cantal plorava
e rompia sa guonela.
Eu, can la vi,
demandey li
son nom e que avia.
E il dis mi:
«En Cerveri,
eu ay nom Cortezia».
[...]
«Domna, si Deus
m’ajut, doncs eu·s
mostraray tal metgia
que far poretz,
on la garretz
tost, leu e ses fadia:
un exerop
faretz qui trop
er de gran carestia.
E metretz y
del pretz c’a fi
vezcomtes’on que sia
de Cardona, jauzia.

Puys, si Deu vos adreça,
cercatz la vezcomtesa
de Bas: car es cortesa,
dara·us de sa franqueza.
E atresi
tenetz cami
de lay a sa vezina
Rocaberti,
e fara·us y
secors a la metzina,
car trop n’a bon’ayzina.

Apres tenetz carreyra
a cela de Cabreyra,
qu’es gay’e plazenteyra
e de valor enteyra,
e dara·us tan
del bel semblan
que sab far ses folia,
que tot esmay
e tot esglay
e piyors mals guerria.

Puys, per n’Orpay
vinetz de çay,
que ha gran manentia
d’enseynamen
ab fait valen,
qu’esters pro no·ns tenria.

E si na Guyllamona,
lay a Palau, vos dona
un pauc de sa cuyndia,
valra·n mays la metgia.
E a Crexel
iretz al bel
cors gay de na Blanqueta:
s’il ven de grat,
de sa beutat
sol un pauc vos y meta.

 

[Un dia anava cavalcant de Palau a Torroella, pensant una nova danseta que volia fer i, mentre notava la melodia, em vaig trobar una dama bona i bella que plorava prop d’una roca i s’esquinçava el vestit. Jo, quan la vaig veure, li vaig preguntar com se deia i què li passava. I ella em va dir: «Cerverí, el meu nom és Cortesia». [...]

“Senyora, si Déu m’ajuda, llavors jo us ensenyaré una medicina que podreu fer i amb la qual la guarireu aviat, fàcilment i sense fatiga: fareu un xarop del qual hi ha gran necessitat. I hi posareu part del mèrit perfecte que té la plaent vescomtessa de Cardona, allà on sigui.

Després, si Déu us guia, cerqueu la vescomtessa de Bas: com que és cortesa us donarà part de la seva generositat. I aneu també des d’allí a la seva veïna Rocabertí, que us ajudarà amb la medicina, perquè en té mitjans sobrats.

Després encamineu-vos cap a la de Cabrera, que és alegre i plaent i de perfecta vàlua, i us darà tanta quantitat de la bella aparença que sap presentar sense gens de frivolitat, que guariria tota l’angoixa i l’esglai i mals encara pitjors.

Després, veniu cap aquí, havent passat per n’Orpai, en qui hi ha gran riquesa d’ensenyament, amb actes valuosos, que altrament no ens valdria la pena (el xarop).

I si na Guillemona, allí a Palau, us dona una mica de la seva gràcia, la medicina augmentarà en valor. I a Creixell, anireu a l’alegre Blanqueta, que si li plau us hi afegeixi només una mica de la seva bellesa.]