Molt en particular, un membre de la família que exercia la castlania de torre Gironella en nom dels Cardona podria haver estat una presència important en la primera etapa poètica de Cerverí, un cop establert a Girona. De Guillem Ramon de Gironella, que va esdevenir canonge de la catedral cap a 1253, en conservem una obra reduïda, però que presenta nombrosos punts de contacte amb la de Cerverí. A banda d’un debat (que comentarem en arribar a la catedral), ens ha deixat tres cançons amoroses, ben indicatives del ventall poètic que podem associar amb la producció dels canonges, i que certament no exclou el tema amorós ni la ideologia de la cortesia. Entre les coincidències més significatives amb la poesia cerveriniana, observem l’esment a un vescomte, que ha de ser el de Cardona, a l’endreça de “La clara lutz del bel iorn”, una elegant cançó amb rimes difícils que recorda algunes tries estilístiques de Cerverí. Cal subratllar també la semblança entre el senhal de Guillem Ramon, Sobreluenh, i el de Cerverí, Sobrepretz.

La clara lutz del bel jorn
e l’aura del franc termeni
m’amenon gaug e sejorn,
per que d’un gai vers m’estreni,
que·l fis jois es tals, qu’ieu meni,
que cascuns m’en vai de torn.

Tals qu'es de covinen dorn,
per cui pensan m'encadeni,
ditz que no·m vol trist ni morn,
per que de chant no·m refreni,
que·ls sieus plazers pens, e peni
quar plus soven lai no torn.
[...]
Prims es lo fils de l'aranh:
no tanh c'om prim no chauzisca,
quan estes lai on sofranh,
don cre qu'ieu gen m’en gandisca.
E ja Dieus no·l esbaudisca
sel que fin joi d'amor franh;

Sobreluenh encabalisca,
cui jois e pretz no sofranh,

e·l pro vescomt’enantisca,
s'ill m'entenda, cui meils tanh!

 

[La clara llum del bell jorn i l’aura de l’estació generosa em porten goig i repòs, per la qual cosa em gratifico amb un vers alegre, que el perfecte goig que sento és tal que tots em venen a l’entorn.

Una (dama) que és d’agradable factura, per la qual m’encadeno en pensament, diu que no em vol trist ni capficat, i per això no me n’estic de cantar, que penso en els seus plaers i pateixo perquè no torno allí més sovint. […]

El fil de l’aranya és subtil: no és apropiat que un home subtil no s’adoni que es troba allí on no és benvingut, per la qual cosa crec que fugiré prestament. I que Déu no doni alegria a qui trenca el goig de l’amor perfecte;

que faci a Sobreluenh més perfecta, a qui no li manquen el goig ni el mèrit, i enalci el noble vescomte, si m’escolta aquella a qui més li pertoca.]

La influència de Guillem Ramon en el cercle poètic que anirem dibuixant en els punts de la ruta per Girona devia ser, però, força limitada en el temps: el 1269 ja havia mort i va ser sepultat al monestir de Sant Daniel. La làpida diu:

HIC IACET DOMINA BRUN.SSENDIS
DE GE RUN DELLA
CUIUS DS PARCAT: CUM FILIO
SUO: G : R: CANO NICO
GE RUN (D)EN SI
QUORUM ANIME (P) D(E)I
MI SERI CORDIAM
REQUIESCANT IN PACE: AMEN

 

[Aquí jeu la dama Brunissenda de Gironella, a qui Déu perdoni, amb el seu fill G. R., canonge gironí, les ànimes dels quals, per la misericòrdia de Déu, descansin en pau. Que així sigui.]