Guillem Ramon de Gironella ja havia mort, però la trajectòria poètica gironina de Cerverí encara continuava quan Jofre de Foixà, d’un llinatge de vassalls del comte d’Empúries, passà de franciscà a benedictí, el 1275, i després ingressà al monestir de Sant Feliu de Guíxols. Sabem que durant la invasió francesa de 1285, mentre el rei Pere i el comte de Foix intercanviaven cobles com les que recordàvem en visitar torre Gironella, Jofre era procurador del monestir de Sant Pere de Galligants. Del monjo de Foixà en conservem quatre poemes, alguns amb rimes cares semblants a les de Guillem Ramon de Gironella, entre els quals destaca una composició bastida sobre citacions d’altres poemes trobadorescos. La tria del senhal Sobregaug és particularment significativa per vincular-lo a la línia poètica de Gironella i Cerverí. Aquí llegirem, però, “Sobrefusa ab cabirol”, una sàtira pròpia de la tradició dels clergues golafres, més desenfadada encara que la posició de Poncet al debat que llegirem al pas per la catedral. Posteriorment Jofre va tenir càrrecs administratius a Sicília, on va compondre un tractat poètic, les Regles de trobar, seguint el mestratge de Ramon Vidal de Besalú. El va dedicar al rei Jaume de Sicília, que aviat seria Jaume II el Just d’Aragó, de qui diu que és un gran amant de la lírica trobadoresca: «en trobar pensa e·s adelita grantment». Amb aquests eclesiàstics gironins veiem, doncs, com la noblesa, la formació clerical, la política i la poesia cortesa s’entrellacen sense fissures en la cultura trobadoresca i en la seva presència a Catalunya.

Subrafusa ab cabirol,
porch ab unyo novel,
e galina ab juxell,
e capo rostit d’un an
vul que hom me pos denan,
e formatge torrador,
e vi rosat en Paschor,
e giroflat cant iverna.

Truga vella morta a dol,
et al ventre haga porcel,
e cols ab magre anyel,
[...]
vul que hom li pos denan
aquel monge enguanador,
e vi torbat part Martror,
e haia foc de lenterna.

 

[Cabirol amb llard per sobre, porc amb cebes tendres, i gallina amb julivert i capó d’un any rostit vull que em posin al davant, i formatge torrat, i vi rosat per Pasqua, i especiat amb clau a l’hivern.

Truja vella morta amb dolor i que al ventre tingui un porcell i un anyell magre amb cols [...] vull que hom li posi al davant a aquell monjo enganyador, i vi tèrbol per Tots Sants i per tot foc una llanterna.]