La catedral sembla crucial per explicar la primera etapa poètica de Cerverí a Girona, una ciutat que així adquiriria un lloc central en la seva obra —força més que no pensàvem— i, per extensió, en l’evolució de la lírica trobadoresca a Catalunya. La connexió més evident s’estableix amb el canonge Guillem Ramon de Gironella, com hem comentat en passar per Sant Daniel, però potser també hi podem afegir el seu interlocutor poètic, si identifiquem el Poncet amb qui debat amb el canonge Ponç d’Urtx. Guillem Ramon planteja un dubte que el preocupa: a qui estima més una dama, a aquell que gaudeix del seus favors o a aquell que sospira per obtenir-los? Poncet tria sorneguerament la primera opció, tot i que al final contempla la possibilitat que Guillema de Palau l’amonesti per argumentar erròniament. Així doncs, hem de sumar aquesta endreça final a la senyora de Palau, una de les dames de la Recepta de xarob, a qui s’atorga l’autoritat d’un jutge, als elements que ens permeten vincular l’activitat a l’entorn gironí d’aquests trobadors contemporanis.

Del joi d’amor agradiu
chauzetz a lei de cortes,
Ponzet, qu’ieu m’en alegr’e·n pes
e·m n’esfortz e·m n’omeliu,
per que mos fins cors consira
d’una pros dona valen
c’az un dona, d’autre pren.
Diguatz ves qal plus se vira.

En Guilem Raimon, d’aisiu
m’es que, s’ieu chauzisc ades
de fin’amor lo meils, c’apres
no dei’esser tan pensiu,
meten ses joi e ses ira.
E dic que·ill dona s’aten
plus vas sel cui fai prezen
d’aquo don l’autre sospira.
[...]
Sila de Palau que·s mira
en pretz, en joi e’n joven,
Ponzet, si·ll plagues, plus gen
d’est partimen nos partira.

En jutz’om meils no·n chauzira,
qu’il plus gen e·l meils repren
qui razona faillimen,
c’autra non ho acuillira.

 

[Guillem Ramon: Tocant al goig d’amor plaent, trieu com a home cortès, Poncet, que jo per part meva m’alegro, rumio, m’esforço i m’humilio per causa seva i per això el meu cor fidel es preocupa d’una dama noble i valuosa que dona a un i pren d’un altre. Digueu-me cap a quin perfil ella es decanta més.

Poncet: En Guillem Ramon, em sembla adequat que si ara trio allò que és millor de l’amor perfecte, després no em caldrà preocupar-me i invertir-hi esforç sense goig i sense tristesa. I així dic que la dama es decanta més cap a aquell a qui dona allò per què l’altre sospira. [...]

Guillem Ramon: La de Palau, que s’emmiralla en mèrit, goig i joventut, Poncet, si li plagués, decidiria sobre aquest debat de la manera més gentil.

Poncet: No podríem triar un jutge millor, perquè ella reprèn a aquell que argumenta erròniament millor i més gentilment que cap altra dama que ho pogués judicar.]