Seguint la ploma de Tomàs Garcés, de la qual Anglada destacà «la seva detallada, precisa atenció literària al bell paisatge», la nostra autora recomanava arribar a Sant Pere de Rodes a peu, pel camí que hi condueix des de Selva de Mar.
Ella mateixa ens mostra l’itinerari:
Us recomano un guia excepcional i un poble d’entorn bellíssim: Tomàs Garcés i Selva de Mar. Podeu llegir la prosa d’aquest poeta a la seva Prosa completa. A la primera part, «Quadern de la Selva», hi trobo una visió del camí que vaig fer ahir, només que l’escriptor ens parla del mes de gener: descriu el camí que comença la pujada cap a Sant Pere de Rodes, fins al cementiri, molt a prop del poblet.
Des del conjunt monàstic de Sant Pere de Rodes podem gaudir d’unes vistes al Cap de Creus excepcionals:
A l’Alt Empordà sovint passa que els dies més bells s’escauen quan s’anuncia i ve la tardor. Una aparença de mal temps i de fresca, a les darreries d’agost o bé a començament de setembre, s’endú, en direcció oposada a la de la tramuntana, els últims turistes, que se’n van a corrua feta. Aleshores, per a la gent del país, el temps s’endolceix altra vegada, la llum s’irisa i s’omple de matisos. Hom pot tornar a la platja, i pot triar el lloc que més li abelleixi, o pujar a algun dels santuaris que celebren la seva festa el dia de les «Marededéus trobades».
Tot i que aquest no és el cas del monestir de Sant Pere de Rodes, el paisatge descrit per Maria Àngels Anglada és igualment evocador. Així, continuarem el nostre itinerari en direcció Cadaqués, on podrem tornar a gaudir de la platja.