Metge, secretari del rei Martí. Els darrers anys (la Plaça del Rei)


Plaça del rei.

El conflicte provocat arran de la mort del rei Joan va quedar finalment en no res. Tots els encausats pels fets de 1396 van acabar essent absolts pel rei Martí, successor de Joan. Això és així perquè el rei no podia prescindir en cap cas de l’aparat de l’estat, d’un grup d’alts funcionaris i aristòcrates realment poderós i imprescindible per a la monarquia i l’exercici del govern. De mica en mica els va anar reincorporant als seus respectius llocs de responsabilitat. En aquest context, no ha de sorprendre trobar que, el 1402, Bernat Metge tornava a exercir com a escrivà reial. La seva rehabilitació, com dèiem, no va ser pas un cas aïllat.Tres anys més tard, el 1405, va esdevenir novament secretari reial, aquesta vegada al servei del rei Martí I l’Humà.

Barcelona: Quaderns Crema, 1999

Metge, coneixedor de les intrigues i dinàmiques del poder, ja havia previst aquest desenllaç a la seva obra. Sobre el seu propi futur professional, fa dir el següent a l’esperit de Joan I:


Car si a mi has perdut, qui era ton senyor, tan bo o millor l’has cobrat. Ell te gitarà, a ta honor, de la presó en què ést e no soferrà que et sia fet tort; car fort és just e virtuós e coneixerà tost la mala intenció dels teus perseguidors, jatsia que, per comportar aquells per raó de la sua novella senyoria, no t’espatxarà tan tost com tu volries e mereis per justícia. Puis, si el serveis, te’n sabrà ben remunerar. Però a tu no te’n cal fer grans noves, car bé el coneis.

Passatges com aquest mostren ben clarament que el rei Martí era un dels destinataris directes de l’obra. No només hi és esmentat diverses vegades, sinó que l’obra transmet tot d’informacions que semblen estar-li específicament adreçades. Com ja s’ha dit, ens consta que el rei va llegir Lo somni o, almenys, que tenia intenció de fer-ho, atès que va demanar-lo al seu autor. L’obra li degué fer evident que no podia prescindir del talent d’un escriptor tan capacitat. Metge va estar al servei del rei fins al 1410, en què Martí, el darrer rei del Casal de Barcelona, va morir sense descendència masculina.

Bernat Metge va ser un personatge realment singular, que va viure perillosament enmig de les lluites de poder, de les vicissituds de la seva època, dels grans debats literaris i intel·lectuals que es plantejaven. En aquest context el nostre autor va saber nedar i guardar la roba, va saber surar i prosperar en societat, cosa que va dur a terme fent aportacions realment innovadores i significatives a aquests problemes, i finalment va acabar tranquil·lament els seus dies. Metge va morir durant la primera meitat del 1413, a la seva casa del carrer de la Cucurulla. Més de trenta anys abans, al final del
Llibre de Fortuna i Prudència, expressava el seu desig de morir a Barcelona, la ciutat on havia nascut i on havia exercit la seva tasca professional i literària.



Mas, ans que s’esclarís lo dia
per ço que no fos mal jutjat
que tan gran matí em fos llevat
e que m’anàs deportar sol
(car no és preat un caragol
qui no hi fa estat molt gran)
torné-me’n ivars passejant
a mon hostal, dins la ciutat
de Barcelona, on fui nat
e morrai, si en sui cresegut.
E ab aitant, Déu vos ajut
e us don paradís aprés mort,
car ieu no sai pus ric deport.


[‘Però, abans que es fes de dia, / per no ser criticat / per haver-me llevat tan de matí / i que anés voltant tot sol / (perquè és menys valorat que un cargol / qui no hi mostra una bona posició), / vaig tornar-me’n passejant de pressa / a casa meva, a la ciutat / de Barcelona, on vaig néixer / i moriré, si sóc escoltat. / I mentrestant, que Déu us ajudi / i us doni el paradís després de la mort, / perquè jo no conec res millor.’]