Rei de Catalunya-Aragó, era el fill segons d'Alfons III i de Teresa d'Entença, però passà a ésser l'hereu en morir infant el primogènit.
Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari. Pere, esdevingut rei, s'afanyà a confiscar els béns dels patrimoni reial que la reina -aleshores refugiada a Castella- havia aconseguit per als seus fills, cosa que estigué a punt de provocar una guerra amb Castella.
Del seu primer matrimoni, amb Maria de Navarra, només van sobreviure dues filles, Constança i Joana. Malgrat que el rei podria haver esperat a tenir algun fill varó, va prendre una decisió insòlita dins la dinastia comtal barcelonina i proclamà Constança com a hereva del tron (1347). El seu germà, Jaume I d'Urgell, va considerar lesionats els seus drets i, per tal de pressionari el rei, s'alià amb la noblesa aragonesa, fent seves les reclamacions d'aquesta i reconstituint la Unió d'Aragó, que es coalitzà amb la Unió de València, de caràcter més popular.
Els darrers anys del regnat del Cerimoniós foren encara plens de dificultats. El Cisma d'Occident (1378), que dividí la cristiandat, exigí triar partit: el rei Pere es decidí pel millor, la neutralitat o "indiferència". Hagué d'ocupar-se també de la qüestió de Sicília quan es presentà l'oportunitat de reincorporar el regne de la mort de Frederic III, bé fent valer els seus drets a la corona com a hereu per línia masculina de Frederic II -drets que cedí després al seu fill Mart, bé a través del matrimoni de la seva neta Maria, reina de Sicíia amb l'infant Joan, que no ho acceptà, o amb el seu net Martí, fill de l'infant Martí. Però, empobrida la seva hisenda, no pogué portar a terme l'expedició que havia programat a Sicília.
Organitzà amb tot detall el funcionament de la seva cort, de la cancelleria i del tribunal reial mitjançant les seves famoses Ordinacions i fou un decidit protector de les arts i les lletres; conreà ell mateix la poesia i dirigí la redacció de la crònica del seu regnat Crònica de Pere el Cerimoniós; hom li atribueix també un Tractat de cavalleria.
Biografia adaptada d'enciclopedia.cat
Fotografia