Quan tenia 30 anys, els nazis el van deportar a Auschwitz-Birkenau II (Polònia). El viatge en els trens de la mort va durar 11 o 12 dies. Va arribar a Birkenau el 8 de maig de 1943. En aquell tren, el setzè que havia sortit de Salònica, hi anaven 2.500 persones. D'aquestes, a 815 els van tatuar un número el braç esquerre. A la resta les van dur a las càmeres degas i van cremar els seus cossos als crematoris. "Així van desaparéixer la meva jove esposa, embarassada de vuit mesos, i els meus estimats pares i els pares de la meva esposa. Així van morir milions de persones", recordava Stroumsa sense fer escarafalls, sense poder amagar l'emoció cada cop que narrava la seva terrible vivència, que també va narrar en els seus dos llibres, Escollir la vida i Violinist in Auschwitz: From Salonica to Jerusalem, 1913-1967.
El nonagenari supervivent sefardita explicava una vegada i una altra com es va salvar de la mort: a Auschwitz, Birkenau i altres camps d'extermini hi havia una orquestra. "Ells, els criminals nazis, necessitaven músics, sobretot violinistes. Va ser una gran sorpresa per mi quan la primera nit a Auschwitz, un dels oficials va preguntat si entre nosaltres hi havia algú que toqués bé el violí. Vaig dir que tocava el violí i així vaig passar a formar part d'aquell grup!. El 20 de gener de 1945, a 20 graus sota zero, Stroumsa va sortir d'Auschwitz amb un grup de supervivents. Així va començar la terrible "marxa de la mort": quatre dies i quatre nits.
Biografia extreta de "Jacques Stroumsa, el violinista d'Auschwitz."