Pau Piferrer i Fàbregas fou un escriptor i periodista català.
Tot i ser de família humil, es va poder graduar en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Treballà primer com a bibliotecari i més tard com a catedràtic d'institut. Com a prototipus del romanticisme de l'època, era malaltís, va morir jove —als 30 anys d'edat— i la seva curta vida va estar marcada per les dificultats econòmiques, sentimentals i polítiques.
Col·laborà al diari El Vapor, on va publicar bona part de la seva obra dedicada al folklore espanyol i particularment català. L'interès pel folklore el va dur a un viatge a Mallorca el 1841. Fou un dels primers recopiladors de poesia popular a Catalunya i tot i escriure sempre en castellà, fou un dels precursors ideològics de la renaixença de la literatura catalana. Col·laborà a El Guardia Nacional i al Diari de Barcelona amb Joan Mañé i Flaquer. Abans de morir fundà la revista La Discusión. També traduí al castellà obres d'Alexandre Dumas i de Walter Scott. El seu principal referent literari era el francès Victor Hugo.
Piferrer fou professor de retòrica del Col·legi Barcelonès i guanyà la càtedra en aquesta especialitat a l'Institut Provincial. Fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres el 1844.
Biografia extreta de Viquipèdia
Fotografia