Poeta i traductor. Arriba a Olot procedent del seu poble natal, Sant Feliu, amb només 10 anys per internar als Escolapis i cursar-hi els estudis primaris i de batxillerat. Malgrat no acabar-los, sobresurt per la sòlida formació cultural que hi adquireix i per la seva capacitat de treball i d'autoaprenentatge: és un excel·lent lector, aprèn idiomes, es carteja amb autors de la península i europeus, s'aficiona a l'heràldica, fa estudis històrics i literaris i, també col·labora omplint fitxes lexicogràfiques per a la futura elaboració del diccionari Alcover.
Per tot això, el 1897, i quan tot just compta amb 19 anys, li confien la direcció del setmanari olotí El Deber, on incorporarà el suplement d'història, literatura i folklore L'Hostolenc (1889-1900). El càrrec, però, l'haurà de deixar el 1901, per problemes de salut.
La trajectòria vital de Garganta és breu (mor als cinquanta anys) i precisament la salut -especialment entre 1901 i 1908- l'obliga a portar una vida casolana, recollida i apartada. El 1908, després d'aquest recés, reprèn l'activitat i es dedica a escriure poesia. Juntament amb uns joves Josep M. Capdevila, Joaquim Danés i Torras i Carles Badia inicien les "sentades" de L'Aglenya sota els desmais de la font Pedrera, als paratges de la Moixina; unes reunions, envoltats de natura, que els permeten llegir-se els seus versos i els dels seus autors, a semblança de les trobades de "L'esbart de Vic". És també a partir d'aquests anys que Garganta treballarà als arxius fent recerca per a posteriors estudis, col·laborarà a El Fluvià i, el 1909, fundarà i dirigirà La Fulla Seràfica. Pel que fa la vida cultural olotina, intervindrà en els Jocs Florals, formarà part del Jurat Qualificador en el XXè Aniversari del Certamen Literari-Artístic (1909) i en l'organització del Museu Biblioteca de la ciutat (1910). Tampoc cal oblidar la seva tasca organitzadora en associacions religioses, benèfiques i culturals i els coneixements d'esperanto que tenia.
Publica tres llibres: Arquimesa (1910) que consta de poesies cultes, amb molts referents mitològics, històrics i literaris; Evocacions (1912), llibre molt elogiat per Costa i Llobera (un dels referents de Garganta a l'hora d'escriure); i Hores de col·legi (1922) en que l'autor recula fins als anys d'infantesa i d'escola per reviure moments disfressats pel temps.
Tradueix al català textos en italià, anglès, llatí, portuguès, francès i romanès que publica en revistes d'Olot i Barcelona. Destaquen autors com Matteo Boiardo, Leopardi, Manzoni, Ronsard, Wordsworth, Francis Jammes i especialment H.W. Longfellow de qui comença a traduir el poema Evangelina que El Deber publica en forma de suplement.
Quaranta anys després de la seva mort, la figura mig oblidada de Josep Maria de Garganta, reviu amb Poesies (1968), recull de poemes seleccionats pel seu amic Josep Maria Capdevila.
[Anna Guix]
Referències bibliogràfiques:
CONGOST, Josep., et al. Els Garganta Josep M. de Garganta Vila-Manyà, Joan de Garganta, Josep M. de Garganta, Miquel de Garganta, Consol de Garganta. Olot: Mancomunitat Intermunicipal de la Garrotxa, Ajuntament.
GEIS, Camil. "Josep Maria de Garganta", dins Revista de Girona, núm.46, any 1969.
Nou diccionari 62 de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62, 2000
Biografia extreta de l'atlesliterari.cat
Imatge: Josep Maria de Garganta. Servei d'Imatges de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa.