Enginyer tèxtil, escriptor i articulista. Malgrat que des de ben jove ja conrea la seva principal vocació, la literatura, mai podrà dedicar-s'hi de forma exclusiva. Primer es llicencia en enginyeria tèxtil (1957) i tot just un any després comença a publicar a la revista banyolina Horizontes, avui Revista de Banyoles i, obligat per les circumstàncies històriques, hi escriu en llengua castellana. Durant aquesta època es va forjant com a escriptor mentre aprèn la llengua catalana escrita. El volum Banyoles vora el llac (1966), serà la seva carta de presentació, premiada amb el Maspons i Camarasa de monografies locals (1965).
Després de deixar Banyoles per instal·lar-se a Lliçà d'Amunt, població on viurà i exercirà d'enginyer durant més de 30 anys, publica El clar país (1969). Farriol es converteix en un agent important en el si del poble: promou campanyes de defensa per evitar la invasió urbana i industrial, i a inicis dels '70 es converteix en un dels impulsors de la Colla del Pa amb Tomàquet, entitat organitzadora de xerrades fetes per personatges públics i contextualitzades en el marc d'un sopar de pa amb tomàquet. Les activitats de la colla culminen amb la reivindicativa "Volta en carro pels Països Catalans" de 1978 i amb la publicació del llibre del mateix títol dos anys després.
Bona part de la seva obra i de les seves accions estan encaminades a reflectir una visió particular de Catalunya, de Banyoles i de la comarca del Pla de l'Estany, així com de la Vall del Tenes...; a defensar amb fermesa els Països Catalans i les nacions sense estat però des d'una posició crítica, analítica, amarada de fina ironia i amb un estil planer i assequible. Alguns títols ja citats són prou explícits: Banyoles vora el llac, El clar país o la finalista del premi Pere Quart d'humor i sàtira Versus. Cròniques, crítiques, sàtires (1989).
També són títols seus la novel·la Batenvic (1990), les obres de narrativa Diccionari de butxacó (1973) i Rapsòdia en si fa no fa (1987), els reculls de poesia Novenari (1988) i Versus (1989), l'estudi de la vida i obra de Joan de Palau Joan de Palau: vida i obra (2001) i els textos autobiogràfics com Quadern d'Estiu (2003) o Una vegada era jo. Memòries d'un nen per a gent gran (2003). S'han representat obres teatrals escrites per ell com Botiflers i ceballuts i Rapsòdies en blau 1 i 2.
Va col·laborar en nombrosos mitjans de comunicació, tant de premsa escrita, ràdio com televisió. Va escriure, per exemple, els guions pel programa de televisió "Què vol veure?" (presentat per Pere Tàpies el 1988 a TVE Cat), publicava una columna setmanal al Presència, escrivia a El Correo Catalán, Avui, Ronçana, Revista de Banyoles, El Punt i apareixia a Ràdio Banyoles, entre altres.
Durant gairebé deu anys (1987-1995) va ser president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).
L'any 2002 va estar replet de reconeixements: rebé la 1a Flama de la Llengua per part de la Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l'Estany, el CIEMEN li atorga el guardó nacional per la defensa dels drets del poble català i la Generalitat li lliurà el premi Serra i Moret 2002.
Va morir a Banyoles a l'edat de 71 anys com a conseqüència d'una llarga malaltia. L'any 2004 Banyoles li atorgà la Medalla d'Or de la Ciutat i, de l'altra, s'edità Rapsòdia d'un país, recull de textos dispersos de Farriol, síntesi i excel·lent tast de la seva obra.