Cadaqués


Vista parcial de Cadaqués. Foto: Jordi Miquel

Sortint del Port de la Selva, la carretera que s’enfila al coll de Perafita ens porta a Cadaqués, Portlligat i cap de Creus, tres llocs que van merèixer a Fages considerable atenció literària. Recordem que Es Cucurrucú –un illot– i el Llaner –el Gran i el Petit, dues platges–, són punts del litoral urbà de la vila, i que Lídia va ser la mítica bruixa,  peixatera i dispesera que va merèixer l’atenció, entre d’altres, d’Eugeni d’Ors i de Salvador Dalí.

«Cadaqués: olivos, cónsules y reducción para piano de un tema wagneriano con Lidia, d’Ors y Dalí»
Figueres: Brau, 2003


Quizá sea preciso, para hacer el reportaje de Cadaqués en verano, conocer, por vía de contraste, su soledad invernal, cuando al anochecer permanecen cerradas, en la obscuridad, las casas de la Riba, que los pescadores han ido vendiendo a los forasteros, para replegarse en una segunda línea como si temieran un posible bombardeo marítimo: estas casa estilizadas, angulosas y simples, donde hasta ha poco la arquitectura popular y la naturaleza se habían compenetrado de tal forma, que cuando Dalí en su adolescencia empezó a pintar pudo extraer mejores relaciones del cubismo presentido por los albañiles y los agricultores pesebristas de Cadaqués, que de las disquisiciones postcezanianas. Abundan en tales casas las camas policromadas, de varilla de hierro curvado, traídas de Italia, y los dolls que las mujeres llevan aun en la cabeza son pura alfarería griega.


A Cadaqués omplo a la verge el doll
que du a la testa equilibrat trontoll;
la que afua la guatlla en el rostoll
i suaument assaja l’interludi.


Lluca de pas la feixa que amb perfídia,
roc contra roc, bastí el vinyater obscur
de l’ona al cim, fent escalada al mur
i a Cadaqués arriba, on coneix Lídia.


I quan revé, per l’alta giragonsa
ran del pendís d’un flàccid olivet,
el Sabater, llevant-se el groc barret,
veu es Cucurrucú que, al lluny, s’arronsa.


S’enganxin al cos una mica
les flassades del Llaner
i ara el Cap és fulgent d’or i mica
i l’any se’ns torna fener.