De Cadaqués podem arribar a peu o en cotxe a Portlligat, cèlebre per la casa que Lídia Nogués, peixatera, més o menys bruixa i dispesera d’Eugeni d’Ors, va vendre a Salvador Dalí. El pintor va convertir-la en el seu habitatge i, posteriorment, el geni va ampliar-lo sumant-hi les construccions veïnes que va anar adquirint i gràcies als treballs del paleta Emili Puignau, qui posteriorment ho ha explicat a Vivències amb Salvador Dalí (1995).
Portlligat, meravella lineal
on l’aigua es banya nua enmig les roques,
té un reflex llunàtic, sideral,
com una cornucòpia desigual
que emmarquen olivars d’eternes soques.
A Portlligat les illes fan sardana
–reps de maragda i ònix de verdet–
l’ona, aprimant-se, esquitxa el freu estret
vora el pradell que el boc hirsut arrana.
Compra ran de Portlligat
–com una salvatge orquídia
marinera– el vaixell ‘varat
del vell casalot de Lídia.
Prometeu encadenat
com Ataülf prop de Gal·la,
Gala té en Dalí a la cala
roquissa de Port-Lligat
ben lligat per la cigala.
Fent referència a “El triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí”, inclòs a Auques i balades, Fages de Climent comenta:
Dalí iba a ser festejado públicamente y yo debía hacer algo. Él mismo me había expresado reiteradamente su deseo de ilustrar unos versos al estilo de sus propias aleluyas. Me levanté un domingo con esta idea, y al atardecer, después de haberle participado por teléfono mi trabajo, me encontré, en su terraza de Portlligat, con el pintor Ramon Reig, el alcalde de Figueras, Ramon Guardiola, y otros amigos.
“Potlligat viene a ser una especie de Cadaqués marítimo, concentrado –escribe Rafael Santos– sin horizonte marino, cerrado por un brazo de tierra que aísla totalmente sus aguas. Me parece, sobre todo al atardecer, de una melancolía extremada.” […] Habitan en Portlligat solamente dos o tres familias pescadoras, los dueños de un breve hotel-restaurante y, en sendas casas propias, la escritora Rosa Alberoni y el culto ingeniero Joaquín Gay.
De Portlligat, la carretera, resseguint el retallat del litoral, ens porta a cap de Creus. La Maça d’Or (o d’Oros) és l’illot que hi ha al davant.
Canigó per mossèn Cinto,
pel pros Guerau, el Montseny,
Montserrat pel vers ferreny
d’en Sagarra, però el greny
del cap de Creus, jo me’l pinto.
Senyal de reialesa, el cap
de Creus du la corona d’una illa.
És la Maça d’Oros pel drap
verd d’una gloriosa manilla
[...]
La Maça d’Oros retrata
una semblança de Lleó,
fita del golf, de lluny felló;
de prop, mansoi com una rata.