Sant Pere Pescador


Torre de la casa Caramany i campanar de l'església de Sant Pere. Foto: Jordi Miquel

Reculem i arribem a Sant Pere Pescador. Els aiguamolls que queden entre el poble i Empuriabrava són l’escenari d’El bruel, l’obra teatral de Fages basada en una remota llegenda castellonina. Quan érem a Roses ja ens vam referir a la llegendària ‘barca de plata’.


Quan l’ampla conca s’escindeix en dues
cenyint el delta obert com un parany
per escoltar el bruel que omple l’estany,
s’aiguabarregen en un sol afany
recs i canals fent i desfent set Mugues.


A Sant Pere Pescador
el comte Hug hi té una barca
de plata de bona llei
als jueus empenyorada.

«Cataluña en vacaciones. En las riberas del Fluvià: arroz, feudos y epigramas»
Figueres: Brau, 2003

La casa Caramany és al centre del poble i formava part del recinte fortificat.


En San Pedro, donde el de Camps, uno de los marqueses arroceros, recauda el censal de una gallina diaria visitamos los arcos de la casa Torrent y el castillo de Caramany, en cuya torre Joana, nos cuenta don Rómulo, estuvo presa la madre de el Católico, protectora de los remensas. […] La población, proporcionada y limpia, tiene, excepto veraneantes, todo lo estrictamente necesario.


A Sant Pere Pescador
tiren l’art a punta d’alba
i fan plomes al coll verd;
les oques guarden la casa.