Per arribar a Empúries convé que passem per Cinc Claus. Víctor Català passava temporades al llogarret perquè hi tenia propietats i pairalies. Diu el poeta que per la festa major de Cinc Claus hi acudia Ramon Gres, l’afamat sardanista –ballador i teòric que va dedicar-li quatre publicacions– i apotecari de Sant Pere Pescador.

Si algú, gamat, trucava a la botiga
la muller contestava: –El senyor Gres,
com que a Cinc Claus hi ha els músics, també hi és.–
Amb peu novell ordeix la dansa antiga.

De Cinc Claus un caminet ens condueix directament a Empúries, la indigeta, la grega, la romana i la catalana. Fages, a la peça teatral Empòrion, la de les tres muralles, hi esmenta el cònsol romà Marc Porci Cató Censorí que va vèncer els indigetes el 197 aC a la batalla d'Emporion; el seu campament militar va ser l’embrió de la vila romana d’Empuries.

Deixondiu-vos, vetustes pedres emporitanes,
una mà sàvia ha alçat el llençol de sorra que us cobria,
un llençol teixit amb fil de tramuntana i agulles d’arena.
No era una mortalla, aquell llençol, perquè no sou pas mortes;
pedres vetustes, el poeta us conjura. [...]

Marc Porci Cató [...] va sol·licitar el comandament d’un estol per venir a esbargir-se a l’Empordà, on comptaria amb l’ajut dels naturals del país, els empordanesos. I els emporitans, separats per una feble muralla, glatien secretament per la causa de Roma.

El vencedor s’allisa les purpúries
gires de llana de la toga. –Sense
la tramuntana, fora bella Empúries

–diu–, aquest buf que ni el Senat pot vèncer.
Mentre una rauxa irònica traboca,
quasi, el trirrem i al cònsol clou la boca.

 

Emporion, uno de los más viejos mercados, como su nombre indica, que los griegos establecieron en el entonces remoto occidente, dio etimología a la clara comarca –llanura en hemiciclo entre mar y montaña–, la más bella, quizá, de Cataluña.

Empúries és el mercat,
la vila de tres muralles;
indiquetes, grecs, romans,
federals de vella saba.

A Empúries se celebrarien diàriament, tot l’any, els jocs atlètics i es representaria Èsquil i Aristòfanes, amb gimnàs i aula on els peripatètics interrogarien els turistes referents a llurs angoixes existencials.

Entre Empúries i l’Escala, a prop de la vila grega, hi ha l’hotel Empúries. A la comarca ha estat de sempre conegut com a Cal Gambo perquè així li deien a Josep Paradís, fundador de Villa Teresita, el primer establiment que s’hi va alçar, llavors dedicat a acollir els arqueòlegs de la Mancomunitat que van iniciar les excavacions el 1908.

 

A Empúries, a cal Gambo,
és el lloc dantesc, precís,
on l’amor és Paradís
si en jocs d’amor feies ambo.