Anant d’Arenys a Garrigàs, abans d’arribar al poble, a l’esquerra un camí condueix a Ermedàs, també del mateix municipi. En aquest llogarret hi havia la Font Vella, un paratge horacià que avui dorm sepultat sota les terres que van moure’s per fer el TGV.

Jo sóc l’herald d’un poeta, que coneix un a un els noms de les trenes d’aigua i el ser flèbil dels rius i les fontanes, com la d’Ermadàs, que ha alleujat la set de tants exèrcits.

Molts textos ‘empordanesos’ de Fages es refereixen al paisatge, que ha de contemplar-se des d’algun belvedere que permeti una bona, còmoda i accessible panoràmica. El poble de Garrigàs és reconegut com una miranda excel·lent, equidistant de tot el rodal altempordanès, i fins i tot celebrat amb una sardana anomenada El balcó de l’Empordà que el mestre Ramon Rossell va dedicar al poble. Des del poble –com ho podríem fer, posem, des del Castell de Sant Ferran a Figueres– podrem atalaiar els pics del Canigó i Tretzevents, l’Albera, el coll de Panissars o el castell de Requesens evocats per Fages.

Canya subtil que senyes la ventada,
ceptre reial, diapasó del vent
que al Canigó reculls els brins d’argent
de la muntanya fresca i regalada.

[...]

Canya d’argent com el bastó de grèvol
que en l’alta Albera es tallen els pastors;
canya de sucre, esplet de temps millors,
ceptre de naips amb faç de rei benèvol!

El camí obert de França transparenta
l’escot obtús del coll de Panissars
vers Requesens, on crien els senglars.
La tramuntana hi broda un ull de menta.

Perquè s’eixugui la plana
Figueres ha fet un vot:
Requesens per la tramuntana
i per santcristos, Olot.

A Tretzevents sestegen inaudibles
dintre un estoig de molses i vellut
el flabiol i el tamborino mut,
i la tenora calla vora els tibles.

Per encabir el quadrant de tramuntana
com un ventall de llums iridiscents,
amb un acord perfecte d’instruments
Eol acut al pic de Tretzevents,
gerda tarima, altar de la sardana.