Lledó és el poble dels Vayreda, els Llavanera i tants d’altres, pintors, botànics, escriptors i amics del poeta, particularment Montserrat Vayreda, que, nascuda al poble, va viure molts anys a la pairalia familiar del Noguer de Segueró, municipi de Beuda. Aquest casal és esmentat per Mn. Cinto Verdaguer, que s’hi va estar diverses vegades, i va ser escenari de la pel·lícula Laura, del cielo llega la noche, una adaptació dirigida per Gonzalo Herralde de la novel·la de Miquel Llor Laura, a la ciutat dels Sants. El temple de Lledó havia presidit un monestir agustí del segle XI, la secularització del segle XVI va deixar-lo en canònica, amb la desamortització de 1835 va quedar en col·legiata i des del 1929 ha subsistit com a parròquia.
Vila de Lledó, la senyorial,
la dels olivars d’or i plata,
les feligresies de baix i de dalt
el clos de canonges en col·legiata,
i un odi rival
entre el veïnatge de cada beata,
si no surt de missa pel mateix portal!
Santa Maria de Lledó! S’atansa
a la col·legiata amb cor humil.
És un crepuscle de mitjans d’abril.
Exulta arreu el goig de viure a ultrança.
Tinc a Lladó les joies del bisbat
–oh generós impuls de pietat–
i en competència antiga de veïnat
la il·lusió d’una parròquia doble.
Vila de plata i branques d’olivera,
i un herbolari savi com Linneu.
Col·legiata antiga i noble seu,
carrers pairals amb cases de museu:
Falgars, Vayreda, Olives, Llavanera.
Altiu Noguer de Segueró. L’espluga
tothora oberta als pobres i als carlins.
Sota l’ombrel·la verdejant dels pins,
Vilademires canta amb els robins
d’un rierol, infant que canta i juga.