Farem parada a l’Avinyonet empordanès, on fa dècades ja s’explotava una pedrera propera al poble que va proveir de carreus escultors i edificis empordanesos.
Mereix el gran Anicet
de Pagès de Puig la cara,
no pas d’un bloc de Carrara,
que és millor el d’Avinyonet.
I puix en mil nou-cents dos
ell moria i jo vaig néixer,
em plauria –si ell no es queixa–
un obelisc per tot dos.
A Avinyonet de Puigventós va residir-hi el pintor Joan Sibecas, gran amic del poeta.
Líder dels nostres pintors
ens diu: –El Museu del Prat
ja me’l donc per contemplat
en els prats de Puig Ventós.
Al poble també va tenir-hi casa Matilde Escudero, una de les Cariàtides de Fages, inspiradora de molts versos.
Per Santa Creu la Matilde
s’ha firat d’un mal joguet,
la millor de les tres cases
dels Pujols d’Avinyonet.
Matilde de Puigventós,
quina casa t’has venut,
un castell sense cisterna
sense pou i sense embut!
A sota el poble hi passa el Manol, afluent de la Muga.
La seva canya, quasi la mateixa,
triada sempre al caire del Manol,
neta i daurada com un raig de sol,
dringava amb plor d’imperdonable deixa.
I aquella canya fou ja la darrera
que va tallar-se al caire del Manol.
El viarany, com òrbita del sol,
cap a la fi s’estreny i fa drecera.