De La Jonquera tornarem en direcció sud fins que, a pocs quilòmetres a l’esquerra, trobarem el trencant de Capmany (‘camp gran’), que a vegades veiem escrit Capmany (‘cap gros’) perquè al país es pronuncia igual. Visitarem el paratge entorn del vell pont sobre el Llobregat, un dels afluents de la Muga i un dels rius poetitzats per Fages a Trena de set aigües.
–Mare, el Manol no és pel meu braç. Sóc lletja?
El meu promès em mira amb ulls d’amor.
De França em du, galant com un actor,
cistells de joncs amb roba interior
i vora el pont dit de Campmany m’assetja.
Pont de Capmany on el camí es destria;
pont, llibre petri, de vint-i-cinc ulls
que l’errabunda caravana aculls
amb la marmota i l’ós pelut d’Hongria.
En el terme municipal de Campmany hi trobem la baluerna dels Banys de la Mercè, que havia estat balneari, capella, hotel i restaurant. Avui, amb el nom de Madam’s, és, sobretot per a la clientela transfronterera, una afamada casa de barrets.
Guerrer croat, pel puny de la meva arma,
vinc furient dels Banys de la Mercè
si de l’amor me’n feia una altra fe.