De Peralada prenem direcció Llançà i, passat l’encreuament amb Vilajuïga i Garriguella, de seguida trobarem, molt visible al capdamunt d’una pedra, el castell de Quermançò. Avui la precària fortalesa, volada pels francesos fa dos-cents anys, és un punt d’interès per a especulacions màgico-mítiques. Havia de ser un centre dalinià, però no es va concretar; Dalí el volia comprar i restaurar per a Gala, però no va poder ser; el pintor volia instal·lar-hi un monumental orgue accionat per la tramuntana, però... La cosa ve de lluny. Diuen les llegendes que fa segles hi habitava una comtessa mans-foradades que, havent estat rica i poderosa, va arruïnar-se i llavors, com diu la rondalla, s’exclamava del seu mal cap.
Diuen que és una gran dama
la Dama de Quermançó;
fou capitana de lladres,
té un castell i una cançó.
Ai, dama de Quermançó,
castell de Vilajuïga,
un cavall i una cançó
que el vent i la terra lliga!
[...]
Del molí de l’Arbre Sec
als trullols de Peralada,
retruny al pas del seu brec
i s’escolta la tornada:
«Per no haver sabut un dia
que el pa amb nous era millor,
vaig perdre la senyoria
del castell de Quermançó.»
[...]
De Bellcaire a Recasens,
des de Roses a Navata,
els molins li paguen cens,
tota els rius li duen plata.
I a Quermançó, dalt d’un merlet en runa
amb el peu coix, a l’últim raig de sol,
per la comtessa encara de mig dol,
ve cada nit, fidel, urbà, el mussol.
S’eclipsi o faci el ple, adora la lluna.
Una altra contalla parla d’un rei moro que va haver de fugir precipitadament del castell i per això va deixar-hi enterrada una cabra d’or.
A Quermançó la cabra oculta bela
entre renecs i planys, com una antífona
dels tornaveus perduts en les batalles.
També l’empordanès Ròmul Sans a El Ampurdán en el siglo XIX relaciona Quermançó amb palau de Klingsor del Parsifal de Wagner, ubicat en un lloc incert de la Marca Hispànica.
Afirma el doctor Bosch Ucelay, y abunda en esta opinión el concienzudo historiador don Rómulo Sans, que el castillo de Quermançó es el Klingsor wagneriano y en la montaña estuvo nada menos que el caballero Parsifal, con su cáliz.