Més amunt del monestir, a vint minuts a peu, un corriol ens condueix en ziga-zaga al castell de Sant Salvador de Verdera –o Castell de Verdera, originat el segle IX–, situat al punt més alt de la serra de Rodes. La panoràmica de 360 graus, impressionant i privilegiada, permet estendre la vista des dels Àngels de Girona i les illes Medes fins al Vallespir; des de l’el·lipse de la badia de Roses i el Montgrí sobrevolant la Plana empordanesa fins a la Costa Vermella rossellonesa; i des les garrotxes d’Empordà, el Bassegoda, la Mare de Déu del Mont i el Canigó fins al Puig Neulós de la serra de l’Albera. I amb el cel ben net, el Montseny i Mallorca.
Quan són a Sant Salvador
veuen la mar i la plana,
el golf de Roses als peus
i el de Lleó a l’altra banda.
Una mica més amunt [de Sant Pere de Rodes] el castell verdera de Sant Salvador contra el qual s’esberlaren tantes llances creuades quan el rei francès, de Llers estant, repartia als seus cavallers les senyories de la terra. Més avall, sota un talús magnífic de piràmide, com per la seva glòria pòstuma no pogueren somniar plegades totes les dinasties dels faraons, les minúscules teulades roges de Valleta i Savall, la Selva i el seu port d’aigües blaves, d’un blau de Prússia.
Des del cim de Sant Salvador podem veure la ja esmentada ermita de Sant Onofre, del segle XVI. Si tornem a la plana per la mateixa carretera, poc abans del mas Ventós i al mateix costat, surt un camí que hi conduei.
L’ermita de Sant Onofre
té davant una solana,
una era estreta i rodona
per ballar-hi la sardana.