Pintor i escriptor. Es dedica primer a la pintura però ben aviat emprèn el camí de les lletres. A Girona es fa un bon lloc en la vida cultural: entra a la redacció de la revista Vida el 1902, organitza els Jocs Florals de la ciutat i dirigeix Lletres el 1907. Autor modernista favorable al nacionalisme republicà, la seva obra incomoda a força sectors gironins. Es trasllada a Barcelona tot buscant el reconeixement però, malgrat que dirigeix L'esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, pateix la marginació per part de la intel·lectualitat noucentista.
Novel·lista, autor de "Nàufrags" (1907) o les antinoucentistes "Proses bàrbares" (1911), després del debat entorn de la novel·la, retorna al seu conreu amb "Jo! Memòries d'un metge filòsof" (1925). Indubtablement, la seva obra més ben aconseguida és "Josafat" (1906).
Biografia extreta de l'atlesliterari.cat