El carrer Ample

A més de la botiga de la seva amiga, a prop de la plaça de la Palmera, Maria Àngels Anglada naturalment anava a comprar a altres llocs. En direcció cap a casa seva, situada al carrer de la Muralla, es passa pel carrer Ample, carrer on de ben segur l'escriptora es parava a comprar, xerrant amb els botiguers –molts d’ells amics seus– o ficant el cap al bar Brindis, al costat de la botiga de queviures de la Pepita. En aquest bar a vegades hi dinava en Jordi, el seu marit.

Esbossos de Figueres
Figueres: Lunwerg, 1999

A Maria Àngels Anglada, a més d’anar amb el seu marit als bars de prop de casa, li agradava molt compartir amb les seves amigues sobretaula als restaurants, com ens conta en el seus «Esbossos de Figueres». En un d’aquests locals es troba per sopar en una freda nit d’hivern: no diu quin restaurant és sinó que proposa una petita endevinalla:


EN LES NITS DE DESEMBRE, TAN LLARGUES!, escrivia Joan Maragall. És bo d’escurçar-les, de tant en tant, amb un bon sopar i una llarga sobretaula, entre amics. Així ho han pensat, sens dubte, les amigues que m’han convidat a compartir taula en un restaurant que no celebra cap «reveillon» sorollós: els bons menjars, el vi que alegra el cor de l’home i la conversa ja constitueixen una celebració, tranquil·la i relaxada. Prou que les tulipes de xampany li donaren l’espurna joiosa que li cal...

Deixo al lector endevinar el nom del possible restaurant: la gastronomia empordanesa, i la figuerenca en particular, té bona anomenada. Per fer més difícil l’endevinalla, ni tan sols escric els noms dels carrers pels quals passem. Fa un airet de tramuntana que no gosa girar-se ben bé, net i vivificant. Si no hi hagués tanta claror artificial, veuríem les punxes brillants de moltes estrelles.

[...]

Hem arribat ja a un interior: al que ens ofereix taules ben parades, amb la neu de les tovalles i la petita flama, avui, de les espelmes enceses. On ens trobem? Al mític i planià «Motel»? A l’antic i acreditat Duran, descendent de la vella fonda «Ca la Teta»? Al de la pujada del Castell, o en un dels nous, relativament, i ben decorats menjadors? En un dels «xinos» més antics?