El mercat

L'espai de la Plaça on s'ubica el mercat. Foto:


Penso en el fred que passaven les pageses i hortolanes que venien a la Plaça, gens protegides, a frec de porxos; només tenien uns petits braserets portàtils, amb forats, per escalfar-se els peus i les mans que es glaçaven, mentre esperaven que la gent els comprés la verdura que, tocada pel fred, era molt gustosa.

La freda estació osonenca és present també en aquests versos, mentre deixa el testimoni de l’arribada de la primavera:


L’hivern, senyor feudal vestit de blancs arnesos,
cap dels seus privilegis no cedia de grat:
el sol atemoria, tancava amb clau les fonts,
les nítides rieres.

Una clova secreta de boires i gebrades
feia que t’oblidéssim, gran ocell de vol clar.
Només et pressentíem en ullades de sol
enfredorit i tímid.

Els arbuixells i els arbres, més savis que nosaltres,
t’esperaven desperts amb la saba frement.
I amb tendres verds tornaves, i amb flors sobre els vells murs,
Absorta primavera.

Si continuem fins arribar al Carrer de la Riera, haurem completat el tomb per la plaça de Vic del qual ens parla M. Àngels Anglada en No em dic Laura:


... si doneu un tomb per la plaça de Vic, tan harmoniosa, començant pel carrer de Verdaguer cap al nord, i travesseu els porxos que la volten pels quatre costats, en sortireu per les anomenades voltes de dalt, que en realitat són les voltes de migdia.