Botigues del carrer de la Riera

Una parada al carrer de la Riera. Foto:


Després del petit eixamplament que forma l’antiga placeta de Palol – aquells anys hi havia la botiga de can Rabadà i hi torraven les ametlles més bones del món – comença el carrer de la Riera, estret, de baixada brusca, amb cases antigues i una llenca de cel per sostre. Les llambordes, abans petites i mal posades, el feien perillós de baixar, sobretot quan, després d’ una nevada, quedava glaçat i relliscós com el cristall...Recordo totes les botigues i els personatges del carrer, habitat, aleshores, per velles famílies, totes benpensants i missaires.

[...]

Al carrer de la Riera, en canvi, com en un poble, sabia ja qui era tothom: el senyor Pietx, de la Impremta Balmesiana, pausat i de cara afable, que cada dia de Déu sortia amb un amic i un càntir a cercar aigua cap a la font dels Frares, a la finca de Plantalamor – planta l’amor -, a mitja hora de la ciutat ... El llauner Pasqués, alt i molts anys conco, a l’altre costat, que tenia un taller fosc sota mateix de casa nostra, obrint-se a un celobert humit i verd; en Sarreta, que sabia fer figures de pessebre i dissecar bestioles: al seu aparador convivien els pastors i els xais de fang amb les pobres guilles i els esquirols de fixos ulls inútils de vidre; les dues germanes de ca les Herbes, una botiga de vetes-i-fils, sempre vestides de color negre, fadrines púdiques i serioses, l’una alta, l’altra menuda...