La Font Vella i uns versos verdeguerians


Tenia set d’aigua pura
lo meu cor enfebrosit,
i enyorava la dolçura
de la deu de l’infinit.
Com el raig d’eixa Font Vella,
aboqueu vostra canella
en mon cor que s’esbadella,
i em veureu, Jesús, guarit.