L'entorn: el rocar


El rocar de Santa Coloma. Narcís Jordi Aragó i Mariàngela Vilallonga, (2003) Atles literari de les terres de Girona. Girona: Diputació de Girona. Foto: Josep Segur


–M’agrada tot això– va dir en Pere i no havia dit res més en tota l’estona.
Això va dir-ho quan passàvem per Sant Pere Petit. L’antiga capelleta de granit de cara al poble. Vàrem deixar el cotxe i vaig atansar-me a mirar el nínxol buit com tantes vegades havia fet. En temps de guerra havien cremat el sant i ara molt sovint hi havia animalots a dintre. Ens enfilàrem a les roques. Les sentia sota els peus les pedres velles i només calia procurar que la sorra del granit no et fes relliscar. I de cop les roques ens van rodejar i jo vaig asseure’m ben arrupida i les roques eren calentes sota les meves mans. I em vaig ajeure de mica en mica damunt les roques que eren rodones i agafaven el meu cos i en Pere era al meu costat estirat com jo i l’estimbada de granit no s’aturava fins a baix de tot.
–És sempre una sorpresa totes aquestes roques apilonades fent equilibris, com si no haguessin acabat de caure.
Vaig agafar un grapadet de sorra i me’l deixava caure a poc a poc damunt la cuixa.
–Mira que bonica que és, ben rosada.
–És sauló. La muntanya de granit que es descompon de mica en mica...

Llum d’albes enceses a la pell del rocar
2000


Aquesta ciutat fonda, mil·lenària,
té llum d’albes enceses a la pell del rocar
i cos esponerós de plàtans i vernedes
en la riera ombrada de la vall. [...]
El verd del teu boscatge, Santa Coloma, crida
a perdre’s per congostos i cingles escarpats,
a beure de les fonts que reguen les arbredes,
les hortes i els conreus i tot el fruiterar:
avellaners, perers, pomeres, pins i vinyes.
Resseguint la riera desplegues tots els verds.
[…]
Santa Coloma, verda, la terra generosa
t’ha donat el rocar i el sotabosc sorrenc,
el cirerer d’arboç, les resistents sureres,
el pinar perdurable i la ufana del bruc.
En la delicadesa dels castanyers terreges
i a les branques d’alzina estires el teu vol;
en esbarzers de móres, on grana la ginesta,
pareixes fills a l’ombra del sotabosc.
Fills de sota el rocar, els colomencs et serven
perquè et saben el nom i l’origen antic...