El carrer de les Ballesteries va prendre aquest nom dels artesans que hi fabricaven ballestes i sagetes. Les cases dels números parells estan adossades a la muralla medieval i són la façana posterior dels casals del carrer de la Força. Les dels números senars, que donen per darrere al riu Onyar, són edificis estrets, amb botigues i tallers als baixos i habitatges en els pisos alts.
El carrer, que en temps de Masó era la carretera general de Madrid a França, és evocat per l’arquitecte en un poema.
Jo de mon carrer vull dir-ne
tot allò que em té encantat.
Aquells aires que el refresquen
i el sol que aurífic s’hi ajau;
aquells nins que vessen xiscles
i el crespinell del teulats.
Aquella aroma que puja
vers migdia dels cuinats;
aquell menjar de les llimes
i aquell grinyol dels xerracs;
aquell drapaire que canta
amb els canaris i els galls,
i aquelles hores borroses
que baixen dels campanars.
[...]
Jo de mon carrer vull dir-ne
aquell somriure amical
amb què tothom me saluda,
i aquell cridar-me tan franc,
i aquell parar-me a les portes,
i aquell tornar-ne a marxar
amb una flor més oberta
al test de les amistats.