El disseny del vestíbul va ser concebut amb abundància de fusteria i pintat amb tons càlids per potenciar la sensació de benvinguda i d’acolliment. La claror que baixa de la claraboia engrandeix l’espai, pautat per a la repetició de formes geomètriques que n’accentuen l’esveltesa i la verticalitat.
El conjunt respon molt fidelment al concepte que tenia Eugeni d’Ors de la felicitat domèstica.
La felicitat consisteix en viure una vida quieta i laboriosa dins d’unes quantes cambres, dues o tres, on hi hagi vàries finestres i molts racons. Cal cobrir els vidres de les finestres ab petites cortines blanques, d’una mitjana transparència, perquè l’excessiva opacitat trauria la llum i la massa transllucidesa robaria intimitat. Els racons, cal poblar-los d’una manera profonda i subtil. És bo colocar-hi pintures, aiguaforts, llibres, estatuetes, gerros de forma simple i definitiva sostenint flors i fulles on lo vegetal ja ha pres la perennitat i l’admirable repòs de les coses minerals inertes. Vet aquí lo que podrà assentar la vostra pau interior i la vostra joia de viure en una roca ferma, a prova d’exteriors tempestats...