A les parets del vestíbul superior hi pengen obres originals de Goya, Lucas, Maella, Vicente López, dibuixos acadèmics del pare de l’arquitecte i l’esbós d’un cartell publicitari realitzat per Rafael Masó en els últims anys d’estudiant, encara molt influït per l’estètica modernista.
Joaquim Torres-Garcia, artista també en evolució, va reflexionar en aquella època sobre el valor de les obres demanades per un client.
Una pintura sempre hauria de ser un encàrrec. El fons vertaderament humà de les obres de tot art superior ve d’això; l’artista és, llavors, quelcom qui respon a una necessitat social, i no un ser aïllat que es fa un món a part. Les seves obres tenen força, són cosa viva, col·laboren a l’aspiració comuna, són la realització de l’ideal, a vegades quasi profecia, altres història, i són també exemple, ensenyança, consell.