El carrer

Maria Masó, al balcó de la Casa Masó, contemplant la festa del carrer, c. 1915. Arxiu Fundació Rafael Masó

El carrer de les Ballesteries va prendre aquest nom dels artesans que hi fabricaven ballestes i sagetes. Les cases dels números parells estan adossades a la muralla medieval i són la façana posterior dels casals del carrer de la Força. Les dels números senars, que donen per darrere al riu Onyar, són edificis estrets, amb botigues i tallers als baixos i habitatges en els pisos alts.

El meu carrer - 1911
Girona: CCG Edicions, 2006

El carrer, que en temps de Masó era la carretera general de Madrid a França, és evocat per l’arquitecte en un poema.


Jo de mon carrer vull dir-ne
tot allò que em té encantat.
Aquells aires que el refresquen
i el sol que aurífic s’hi ajau;
aquells nins que vessen xiscles
i el crespinell del teulats.
Aquella aroma que puja
vers migdia dels cuinats;
aquell menjar de les llimes
i aquell grinyol dels xerracs;
aquell drapaire que canta
amb els canaris i els galls,
i aquelles hores borroses
que baixen dels campanars.

[...]

Jo de mon carrer vull dir-ne
aquell somriure amical
amb què tothom me saluda,
i aquell cridar-me tan franc,
i aquell parar-me a les portes,
i aquell tornar-ne a marxar
amb una flor més oberta
al test de les amistats.