El dormitori superior

Detall del dormitori de la segona planta. Foto Jordi Falgàs / Fundació Rafael

Aquest és un dels molts dormitoris que hi havia a la segona planta de la casa, amb mobles del segle xix i un brodat executat per la mare de l’arquitecte, Paula Valentí, en els seus anys d’alumna del col·legi de les Escolàpies.

De la llar - 1911
Girona: CCG Edicions, 2006

En habitacions com aquesta hi dormien les germanes de Rafael Masó que ell evoca en el poema «De la llar».


A Vós qui sou el sol i el vent damunt les planes,
que deu a flors de marge una simple sentor,
i al peix, l’argent, i al gos, uns ulls d’amor...
A Vós, mercès, perquè m’heu dat germanes.

Car jo, no essent per elles, no hauria prop del llit
els lliris tan oberts de ma roba de nit,
i pres fora despert d’un grinyolar de portes;
i totes les gardènies, pel fred, serien mortes.
Mes elles són molt dolces i cap a mi se’n vénen
tot fent sonar l’argent de llurs medalles,
i tenen dins els ulls color de les vitralles,
i a l’arribar la nit, llurs ulls s’encenen...

Mercès, mon Déu; per Vós, consagro amb la besada
les seues mans, on altra cosa dura
no hi ha sinó un anell; les prenc amb cura
con si en temés, sobtadament, una volada.

I elles són pures com un gel!... I el llaç me nuen,
i llet o una tisana al llit me duen
quan las és el meu front, menjat de febre,
i posen amb amor la molsa del pessebre.