La galeria superior

Les cases i els ponts sobre l’Onyar, des de la Casa Masó. Foto Jordi Falgàs / Fundació Rafael Masó

La vista de l’Onyar des de l’altura del segon pis millora la perspectiva i permet establir un diàleg mut amb les cases de l’altra banda de riu.

Barcelona: Editorial Nova Terra, 1975

Ho explica Jaume Ministral, que vivia a la banda fluvial de la Rambla i venia a festejar al quart pis d’aquesta casa.


La psicologia de la gent que viu arran del riu és totalment diferent de la que té balcons i finestres en un carrer de circulació rodada. Aquests no estan mai separats per la distància daurada —la del riu— que permet conèixer si una veïna és jove o vella, però que no autoritza la pregunta ni la conversa. [...] A l’estiu, amb els balcons oberts, fins i tot es pot distingir que dinen, però no es pot saber què mengen. S’identifica els que són a taula, si el cap de casa s’ha tret l’americana, i amb vista fina es coneixerà si beuen vi o si són aiguaders. La separació està tan ben calculada que se segueix el curs d’una baralla en els seus petits detalls —quan ell s’aixeca i fa caure la cadira, quan ella plora o quan l’àvia dóna un clatellot al nét que té més a prop— com si fos una televisió sense so.