La resclosa, símbol de l'harmonia laboral somniada
Per deturar de l'aigua l'embranzida
de part a part del riu hi ha una resclosa.
Si de nova va ser esblanqueïda,
ja el bes de l'aigua l'ha tornat verdosa. [...]
La tempesta ha enrunat a la resclosa,
i l'aigua va passant sens deturar-se.
Va esfumant-se després l'alba plujosa,
fent pas al sol que vol emmirallar-se.
I esclata el sol; i els enderrocs oviren
de la resclosa molts obrers que ploren,
i condolguts i tristament sospiren,
puix els obrers, quan no hi ha feina, es moren!
Al temple del treball ja no hi ressonen
dels embarrats aquells xisclets de vida:
s'han apagat com els sospirs que es fonen
als llavis d'un infant quan Déu el crida. [...]
Mes la fam no vindrà: ja altra vegada
va aixecant-se en el riu una resclosa.
Si aquella sigué forta i de durada,
aquesta serà forta i més hermosa.
Canal enllà va l'aigua rondinaire,
i a l'entorn dels bagants l'herba és humida,
i els vells pollancres festejats per l'aire
sembla que diguin: «–Ha tornat la vida!»
Avant, obrers! Els embarrats ja volten
i xisclen les politges que us esperen;
les corretges greixoses giravolten
per mai parar-se allà on parades eren. [...]
De part a part de riu, d'aquest riu ample,
d'aquest riu que es diu Pàtria beneïda,
d'aquest riu que, estimant-lo, més s'eixampla,
també hi ha una resclosa revellida.
Obrers de Catalunya, enderroqueu-la!
Que l'ensorri de cop una riuada!
I després novament edifiqueu-la
més alta, molt més gran, més reforçada.
Llenceu-la riu avall, i feu-la nova.
Si els corcs d'altres terrers l'han envellida,
d'amor a nostra Pàtria donant prova
feu-la de nou, i feu-la més fornida. [...]
Enrera els redemptors de fora casa
que maten les costums de vostre poble;
si ells defensen sa causa a cops d'espasa,
vosaltres treballant, que fa més noble.
Obrers de Catalunya, pit i fora!
Feu la resclosa que la Pàtria espera;
i que ella sigui sempre i a tota hora
un símbol de treball i una frontera.
El Ter, riu treballador
El Ter és un gran treballador, un riu modèlic que els pares podrien presentar a les seves criatures perquè en prenguessin exemple. Com el fan treballar, Déu meu! Si tots els rius del món produïssin tant de rendiment i fossin tant aprofitats el benestar econòmic general —que és el primer grau de la felicitat en aquest món incert— pujaria molt amunt i agafaria molt d'increment. […] Si al món existís l’agraïment, ja faria anys que el Ter hauria estat condecorat amb una medalla al treball, a la paciència i a la constància.
Aiguabarreig als peus de Ripoll
El Freser baixa tot assedegat
i s’escorre jugant entre les roques;
no s’assembla pas gens al que a les boques
de Ribes es deté mig encisat.
En canvi el Ter camina empresonat
per dues files de gruixudes soques,
i amb un instint ferreny salta les poques
tanques, rescloses que me l’han frenat.
Tots dos, com fa l’infant enjogassat,
s’abracen: l’un cantant la llibertat
i entonant l’altre l’himne del treball…
Entre els dos rius hi ha el niu tan estimat
que les ones dels segles han bressat,
quan l’aurora cantava el nostre gall!