Començarem l’itinerari llegint alguns textos que fan referència a l’inici del Fluvià.
El riu neix a tocar de Falgars, prop d’Hostalets d’en Bas, i travessa tota la plana d’en Bas recollint l’aigua de diversos afluents.
El Fluvià, riu noble i senyorial per excel·lència, obre els ulls a la llum a les fonts del Fluvià, una senzilla font que brolla al peu dels penyasegats de Cabrera de Collsacabra, a prop de la masia de la Faja, raó per la qual s’anomena primerament riera de Faja, nom que canvia quan s’acosta a Falgars d’en Bas pel de riera de Falgars, i que perd de nou en precipitar-se a 100 metres d’altura i caure a la pintoresca vall d’en Bas, on adopta finalment el nom més clàssic de Fluvià (Fluvianus, fluvium, «riu» en llatí).
L’escriptor Josep Pla també va fer referència al naixement del Fluvià i al paisatge que l’acompanya:
Venint del vessant de Collsacabra [hi ha] moltes cascades que ragen. Una de les més conegudes és el Salt de l’Olla, dels Hostalets d’En Bas. Aquestes aigües formen el naixement del Fluvià. Sempre és bonic de veure el naixement d’un riu… Aquest riu, al meu entendre –com he escrit algunes vegades–, crea els paisatges més bonics del nostre país, de vegades terriblement treballats, de vegades d’una solitud que corprèn, i que són perfectament clars.
El curs del riu ha condicionat la vida que s’estén pel seu entorn, tal com explica el següent poema de Josep M. de Garganta, titulat justament “El Fluvià”:
Brollant ses aigües d’una oculta deu
i unint-se amb reguerols, fonts i rieres,
s’estenen en cascades juganeres
i formen gorgues dels sallents al peu.
I escumejant entre els penyals del freu
i regant valls i comes rioleres,
ha vist pobles juntar-se en ses riberes
solcant la terra i adorant la Creu.
Seguint el Fluvià, just a l’entrada d’Hostalets d’en Bas, trobem la font de la Clapera, al costat de la torre del mateix nom. Aquí també hi havia el molí de la Clapera, que l’any 1925 es va incendiar. La poeta local Mercè Bayona va escriure un poema, “La llar cremada”, amb motiu de l’incendi del molí. Tanmateix, la poesia de Bayona inclou molts altres elements referits a la Vall d’en Bas. Ho podem comprovar a través d’uns versos del seu poema “Hostalets d’en Bas”, encapçalat per una citació que diu «El meu poble és el millor, perquè és el meu»:
Plana excelsa i riallera,
virginal ruscla de mel,
tu ets joia falaguera,
tu el tresor de primavera
que guarden els sants del cel.
En tos camps, fa bo de veure
la vianda com hi creix,
en marges don gust de seure,
i mirant-te es’riba a creure
que tu i cel sou el mateix.
Com m’encisa passejar-me
quan els blaus són alts i verds!,
com un nin de mi oblidar-me
i triomfalment sadollar-me
en l’oratge d’eix deserts.
Certament, el paisatge del Fluvià al seu pas per la Vall d’en Bas fomenta la creativitat:
El paisaje, pues, con sus tamizaciones estéticas, finas y amables, con su lirismo eglogal, placentero y pintoresco, con su vegetación exuberante y sus cambiantes lumínicas y temporales, es numen preciso para la literatura y para la plástica artística. […] No es menester tampoco nombrar los distintos aspectos de sus pueblos, aldeas, monasterios y ermitas del medioevo románico, ni tampoco las alturas métricas de sus altas o bajas cordilleras o sierras montañosas o dispersos montes y colinas, como tampoco los innumerables arroyos, fuentes, riberas, saltos y torrentes que afluyen al Fluviá.